Per què ens equivoquem?

Cuida els teus pensaments, perquè es transformaran en actes. Cuida els teus actes, perquè es transformaran en hàbits. Cuida els teus hàbits, perquè determinaran el teu caràcter. Cuida el teu caràcter, perquè determinarà el teu destí, i el teu destí és la teua vida.” Mahatma Gandhi.

A partir dels nostres hàbits formulem respostes automàtiques als problemes que ens presenta la vida. Són com els prejudicis i, quan s’apoderen de nosaltres, caure en l’error és una conseqüència lògica. Per complicar encara més les coses, una de les característiques de l’ésser humà és l’hàbit de defensar els seus hàbits, malgrat que la realitat demostri la seua inconveniència.

Descartes, amb la seua afirmació “Penso, existeixo” plantejava que només han de ser acceptades com a veritables aquelles idees que siguin clares (certament presents a la consciència) i diferents (no confoses amb altres idees). Així, a la recerca d’una certesa, va decidir rebutjar com a falsa tota afirmació de la qual es pogués dubtar.

Quan triem una opció, estem prenent una decisió. Això implica un procés previ d’anàlisi comparativa més o menys complexa, en funció de la transcendència de l’elecció. En aquest procés intervenen quatre factors: el mètode, les dades, les distorsions psicològiques i les distorsions socials. El mètode hauria de ser objectiu i racional, però no sempre és així. Bé perquè ens deixem influir per aspectes psicològics o bé perquè no apliquem un mètode racional que analitzi amb deteniment cada alternativa.

Les dades, a més quantitat i qualitat d’informació contemplada per a l’anàlisi, més probabilitat d’encert tindran. Això dependrà de si es trien les dades relacionades amb el problema o objectiu a analitzar, o de la capacitat per relacionar multitud de dades amb aquest objectiu. És a dir, de l’habilitat per traçar patrons o associar idees. Aquesta habilitat està directament relacionada amb el raonament abstracte, que inclou el raonament verbal i el matemàtic i es pot desenvolupar. Les distorsions psicològiques influeixen i són determinants, ja que cada persona analitza per a un mateix objectiu diferents variables, esbiaixades pel seu sistema d’atenció, els seus interessos o preferències, sistema de memòria, herència cultural, valors, etc. Tot això conforma un filtre que fa cada persona única en el seu patró de decisions i en els seus resultats. A cadascun de nosaltres ens interessa la informació de diferent manera. Pot ser que ens interessi informació que puguem contrastar, és a dir que sigui lògica, o que puguem utilitzar, que sigui pràctica, o que puguem experimentar, que sigui vivencial, o que puguem valorar amb deteniment, que sigui descriptiva. Aquest serà el primer filtre, que permetrà, o no, l’entrada d’informació al nostre sistema. A partir d’aquí, hi haurà un segon filtre, el cultural, l’experiència de vida, l’educació, els valors, etc., que condicionarà la informació. I finalment hi ha les distorsions socials, que també influeixen. Dins dels grups les persones ens influïm mútuament fent que certes opinions i punts de vista predominin sobre d’altres. L’obediència deguda, el temor de dissentir, l’efecte group thinking o la sanció social són exemples de mecanismes d’influència que interfereixen en els nostres processos de decisions. Ara ja sabem per què ens equivoquem. Per evitar-ho, podem tenir en compte la teoria del Racionalisme de Descartes i fer atenció a com ens influeixen dades de tipus psicològic o social, per discernir realitats d’il·lusions i no permetre’ns contemplar les segones en les nostres decisions.