Un referèndum?

Presumeixo

de llibreries. En aquestes, hi ha els tresors de molts anys de lectura, que m’han portat arreu a cavall de l’imaginari de milers d’experiències i sentides emocions. Entre les planes dels llibres, sempre hi deixo algun record, també un acudit del diari del dia en què he tancat la darrera pàgina i moltes notes escrites als marges, per recordar, anys després, que res és immutable, i que sovint els meus pensaments de llavors, del passat, s’han convertit en anacronismes del present. L’altre dia volia rellegir un estudi sobre la Crítica de la crítica crítica: contra Bruno Bauer y compañía de Friedrich Engels. A part de comprovar que m’havia costat una pesseta en una llibreria de vell de Madrid, vaig adonar-me que guardava un acudit de La Codorniz del 8 de febrer del 1976, en el qual un “polític” li deia a un altre: Anda, promételes tú un poco, que a mí me da risa. Acompanyava l’acudit una petita publicitat de la campanya “Som una Nació. Guanyem la Constitució. Serem una Nació de l’Entesa”. Segurament aquesta, la vaig afegir uns dos anys després, pels volts del 1978, donades unes anotacions al marge del llibre en les quals comentava que Benet, Cirici,

Cullell

, Machado, Rull, Clotas, Adroher i Folch participaven plegats en un míting, amb una ballada de sardanes als Jardins de Montserrat entre Rocafort i Rosselló. En aquells temps, sumaven esforços personatges tan diversos i en les antípodes ideològiques, per explicar al món el que érem i el que volíem ser. Una Constitució, un Estatut, una reconciliació entre Espanya i Catalunya i un futur basat en el respecte dels pactes entre iguals. En aquelles dates vàrem veure com Catalunya votava majoritàriament el Referèndum per la Constitució espanyola. Votàrem majoritàriament amb el convenciment que érem i seríem una Nació i que si per les pressions militars del moment no s’explicitava, estava recollit en els pactes de la Carta Magna. Llavors, jo em vaig equivocar al regalar el meu vot favorable, sense la malfiança de pensar que aquells que hi votaren en contra llavors, m’exigirien avui el compliment de la reinterpretació a mida feta per les mòmies del passat. Quin seria el resultat si avui es votés a Catalunya i en Referèndum la Constitució Espanyola? Jo, almenys, no em tornaria a equivocar.