Mentides són mentides

El periodisme

és una de les feines més boniques que hi ha, però no em negaran que és una professió de risc. Per als que ostenten poder, fins i tot per als presidents de les comunitats de veïns, el periodisme de veritat no hauria d’existir i, per a la resta, els que necessitem veritats com punys, sovint no sabem valorar la importància de la informació veritable. Si els periodistes no aconsegueixen notícies contrastades i treballades, són dropos. Si s’equivoquen, són inútils. Si expliquen veritats a mitges són covards. Si expliquen mentides, són perversos traïdors a la professió. Si són servils titelles del poder, no deixen de ser increïbles inservibles per a res. El problema és quan, essent la majoria de periodistes esclaus del treball i la veritat, tampoc agraden, primer als que pateixen aquesta veritat car els assenyala i els exposa, després per a aquells que no la necessiten, o no la volen, o per interès els fa mal o simplement perquè el seu sectarisme els manté sords, muts i cecs a la realitat. No em deixaré els porucs, els egoistes, els servils... els que quan la veritat afecta el seu Xèrif, pateixen per perdre alguna cosa preuada, sense adonar-se que la veritat els la garanteix. Ja se sap; qui diu les veritats perd les amistats. Els portantveus de la Casa Blanca neguen irritats que en la presa de possessió del Sr. Trump hi hagués menys gent que en la del Sr. Obama. Afirmen sense cap rubor que s’han batut rècords de participació i això ho fan en contradicció amb la fotografia inapel·lable de la veritat periodística. La seva mentida va dirigida als que no volen la veritat, car la legió de carallots fa importants els vividors i encara que pugui sorprendre, aquests carallots conformen majories militants en tots els despropòsits que anhelàvem eradicats en el segle de les meravelles. La Presidenta de la Comunitat de Madrid afirma que prefereix ser un Paradís fiscal que un Infern fiscal. Això, que fins i tot Andorra desterra de la realitat i el llenguatge, és utilitzat impunement per una dirigent regional del PP. Vanaglòria per a Madrid i bufetada de passada a Catalunya. La pressió mediàtica i del poder ha estat tan bèstia, que en aquest país petit i bonic, molt pocs s’atreveixen a dir en veu alta una veritat com una catedral. Madrid ens roba.