SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En una iniciativa insòlita, el president i el vicepresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, publiquen un article conjunt al diari de més difusió a Espanya, El País, en què demanen “que guanyi el diàleg, que les urnes decideixin” i en el qual partint de la reivindicació escocesa d’un referèndum i la seua posterior realització amb altíssima participació, el 84,59%, i el resultat favorable a mantenir-se al Regne Unit, reclamen un tracte similar i que a Catalunya també pugui celebrar-se un referèndum. Som davant d’un plantejament diferent en què els dirigents catalans estan disposats a asseure’s a la taula i a parlar i negociar sobretot, i no a informar sobre la pregunta i la data, però en què la resposta continua sent la mateixa i des de Madrid alguns la interpreten com un gest de debilitat, altres parlen de proposta trampa i la majoria, govern inclòs, es remeten a la legalitat amb la sentència de Rajoy que “no es pot negociar el que és il·legal”. I aquí sí que es pot discrepar del president del Govern central tant sobre l’àmbit de negociació com sobre el concepte de legalitat, perquè la història recent d’Espanya està assentada sobre una negociació perquè els mateixos procuradors a les Corts que havien jurat fidelitat als principis fonamentals del Moviment votessin a favor de la reforma democràtica i unes eleccions lliures i convé recordar a aquests legalistes que les ànsies de democràcia van saltar per sobre de la legalitat aleshores vigent, perquè les lleis són l’expressió de la voluntat d’un poble, no són immutables i poden adaptar-se a la negociació i l’evolució de cada societat. S’ha d’estar molt cec per no adonar-se dels canvis experimentats en la societat catalana en els últims anys i ser molt matusser per pensar que els problemes s’arreglaran sols o a cop de sentència com va recordar el sortint president del Tribunal Constitucional, i val a subscriure la frase d’Antonio Garrigues Walker recollida a l’article, amb la qual de segur estem d’acord tots, que diu que “en democràcia no hi ha el dret a no dialogar”. Si la completem amb el fet que per a canvis significatius també cal aconseguir majories qualificades i que la democràcia no només és el govern de la majoria sinó també el respecte a la minoria, tindrem la base per començar la negociació. I des de Madrid haurien d’atendre aquesta crida al diàleg.

tracking