Un respir per a Europa

L’àmplia victòria d’Emmanuel Macron sobre Marine Le Pen en les eleccions legislatives franceses, avançades per les enquestes i certificada ahir a les urnes, suposa un alleujament per a la Unió Europea perquè impedeix l’arribada al poder de la ultradreta en un dels seus països motors. Després de l’ensurt en les eleccions austríaques del desembre passat en les quals el candidat progressista Van der Bellen va aconseguir finalment batre l’ultranacionalista Norbert Hofer per un ajustat 53% a 47%, el fantasma d’un populisme arribant al poder ha planat també a França.

Després d’una primera volta sorprenent quant al resultat, en la qual van quedar descavalcats els partits dominants al veí país en les últimes dècades, socialistes i conservadors, els francesos decidien el futur no només de la Cinquena República sinó també del conjunt de la UE. Al final, s’han salvat els mobles amb l’elecció com a successor d’un decebedor i impopular François Hollande d’un polític sense partit consolidat, sense seus pel territori, sense més suports coneguts que els d’alguns financers i molts mitjans de comunicació, i amb un programa heterogeni que combina elements de la socialdemocràcia amb altres de l’economia liberal, i que durant la campanya no ha tingut problemes a anar modificant segons li anaven les enquestes.

Però això és el que hi ha i Europa haurà d’acomodar-se al nou estil del palau de l’Elisi i a les seues noves demandes, per no augmentar ara els problemes provocats pel Brexit amb un Frexit i dels derivats de la miserable política que entre uns i d’altres estan aplicant als refugiats. Molt haurà de canviar la UE si no vol continuar caminant en el filferro i tornar a aquella Europa dels ciutadans que van somiar els seus fundadors i que els seus hereus no han sabut conservar i han convertit en una Europa dels mercats.

Han preferit afavorir les finances en comptes de les condicions de vida dels ciutadans, imposant-los la dictadura del dèficit amb mesures sancionadores que continuen provocant molt sofriment en les classes populars dels països més afectats. S’imposa un nou estil per recuperar l’ideari inicial, que doni seguretat econòmica als ciutadans europeus davant de l’atur i la pèrdua d’ingressos de les famílies.