SEGRE
Nequa, un cop més

Nequa, un cop més

Creat:

Actualitzat:

L’any 2001, quan es van acabar les classes, vaig anar a la Trobada d’Escriptors al Pirineu, que aquell any se celebrava a les valls de Cardós i Ferrera. Antigament, aquestes dues valls eren conegudes conjuntament com la Ribera del Ferri. Des de finals del XIX, la població del país va anar minvant i el despoblament va assolir el seu culmen amb la finalització d’un gran complex hidroelèctric de quasi 80 quilòmetres de túnels excavats a la roca, que unien una sèrie de llacs per proveir d’aigua diverses centrals, iniciat l’any 59 i acabat el 1974. Des d’aleshores, he tornat en moltes ocasions a Ribera de Cardós i a l’hostal de la família Gabriel. A Nequa, a Boavi, a Virós... He trobat allò més semblant, per a mi, al llac Walden on es va instal·lar H. D. Thoreau (“gaudeix la terra, però no la posseeïxis”), i durant el pont de Tots Sants, Cinto Gabriel em va posar a les mans Allò que va passar a Cardós, una novel·la calidoscòpica i coral de Ramon Solsona, que explica una història que comença una nit de neu del 1965, amb l’assassinat d’un guàrdia civil a Noguera (topònim que emmascara Ribera), i que no només m’ha fet molt bones estones, sinó que m’ha fet venir ganes de tornar-hi per resseguir les rutes dels treballadors, dels contrabandistes i de la gent del país. D’aquella trobada de l’any 2001 se’n va publicar un llibre col·lectiu: Parnassius Apollo. Relats de l’Alt Pirineu. En un dels capítols, Ferran Sáez exhuma les referències a la vall de Cardós de cap a l’any 1685, incloses en els escrits del baró de Lahontan, admirador de Montaigne i oficial francès que serví a Nova França (Quebec), que parla de les “sorcières de Necqua” i de la coneixença que va fer d’una remeiera d’Arrós anomenada Tomaseta Bringué. Lahontan va escriure també una crònica americanista i revolucionària, on va contribuir a forjar el mite del Bon salvatge, i de les bruixes pallareses deia: “Al pla de Nequa no invocaven el dimoni, sinó la llibertat de reviure els seus antics costums pagans”. No és d’estranyar, doncs, que –malgrat els advertiments vaticans– més d’una persona que conec s’hi hagi fet escampar les cendres.

tracking