La rutina de la vida ordinària

És el temps de la rutina, de repetir cada dia el mateix, tant en la vida familiar com en l’escolar i en la laboral. I això té les seves dificultats perquè acceptar la vida ordinària ens pot portar a l’avorriment i a la malenconia. També té els seus avantatges si sabem aprofitar aquesta circumstància per a l’assossec, el silenci i la serenitat en la conversa i en el tracte amb els nostres semblants. És una bona oportunitat per comprovar que vivim al costat d’altres persones que necessiten de la nostra paraula, del nostre consell i de la nostra companyia.

Em permeto oferir-vos aquesta reflexió que m’ha servit per a la pròpia circumstància personal. Tot temps té unes virtualitats que han de ser aprofitades per créixer en alçada, per madurar en personalitat i per ajudar al nostre proïsme. Ignoro si exagero en dir que estem cansats de passejar pels carrers plens de gent, d’escoltar contínuament la mateixa música, de repetir menjars i trobades familiars o veure’ns obligats a mostrar cara de felicitat. Segur que a molts de vosaltres us ha permès celebrar amb entranyable sentit les festes de Nadal. Acabant amb la cavalcada de Reis en què hem gaudit veient la cara dels més petits de les nostres famílies i dels veïns i amics. En el meu cas, cada dia de festa he intentat acomodar-lo a la celebració d’un aspecte de la vida del Senyor. I així ho he predicat a les persones que m’han acompanyat en els diferents moments. He volgut no oblidar a tots aquells que tenien un gran sofriment en les seves vides a causa de la malaltia, de la feina o del desamor.

I ara de nou, la vida normal. M’agradaria saber aprofitar aquesta oportunitat per ajudar més i millor els que viuen a prop meu. Podria aplicar el consell del papa Francesc que resumeix en tres verbs: acompanyar, discernir, integrar, pensant en les persones que col·laboren amb mi. O podria oferir-vos el consell ampli del mateix pontífex en L’alegria del amor en el capítol “El nostre amor quotidià” parlant de paciència, actitud de servei, guarint l’enveja, amabilitat, despreniment, sense violència interior, perdó, alegrar-se amb els altres, disculpar-ho tot, confiar, esperar, suportar-ho tot.

És bo que els pares de família dediquin més temps a la conversa reposada entre ells i a estar al corrent de les preocupacions i aficions dels fills; atents als seus col·legis, a les seves colles d’amics, als seus deures, als seus moments d’oci. És bo que els avis se sentin útils i es vegin sempre acompanyats i estimats. És bo que els joves busquin dedicar part del seu temps al servei dels altres; hi ha massa gent que els espera. És bo que els que tenen la sort d’una ocupació s’esforcin a complir-lo amb exquisidesa perquè repercuteix en benefici dels altres. És bo que els aturats, els malalts, els que han vingut de fora, els que no veuen un futur clar, obtinguin la solidaritat nostra en tots els sentits.

Us convido que en tot moment doneu sentit cristià a les vostres ocupacions i preocupacions encara que sembli un temps ple de rutina.