Els noms dels carrers

Coneixia un senyor que vivia al carrer Indíbil i Mandoni de la nostra ciutat. L’home en qüestió, que sempre havia tingut dificultats per pronunciar els noms dels dos cabdills ilergetes, els havia batejat amb uns altres noms que trobava més senzills de reproduir. Per això quan li preguntaven on vivia, ell sempre responia: “al carrer Mandingui Mandongo”, i es quedava ben ample. Amb aquest doll d’imaginació, no vull ni pensar si al pobre home se li hagués acudit anar a viure al carrer Yehudi Menuhin. Que ja són nassos per part de la comissió de carrers... bé, deixem-ho córrer perquè a mi el nom del carrer que m’agrada és el de la Font de l’Aiguardent, paret amb paret amb la Diputació. No em digueu que no té un dring de novel·la negra. N’hi ha d’altres, però, que també em tenen el cor robat: la plaça de lo Marraco, el carrer de la Llum, el carrer Jardí, el carrer la Paloma o la plaça de les Magnòlies. Noms neutres, sense màcula de sectarisme i que mai no seran motiu de baralles com les que ja fa massa mesos protagonitzen els paers de Lleida amb els noms de carrers que han agrupat sota la denominació de franquistes. Em sembla que tots plegats s’han fet un embolic més gran que el pobre senyor del mandingui mandongo. Perquè posats a parlar-ne, em podeu dir per què hi ha un carrer dedicat a Pius XII del qual les males llengües, ai aquests historiadors, acusen de silenci còmplice davant l’extermini de jueus i la persecució de catòlics per part dels nazis, durant la segona guerra mundial? O el del cardenal Cisneros, que fou tercer inquisidor general de Castella i que deuria enviar un bon grapat d’ànimes a la foguera. El cas és que des que el món és món, els carrers s’han batejat sota criteris polítics. O no és marcadament polític que Lleida tingui un carrer amb el nom de Gregorio Iglesias, fundador del PSOE? Com també hi ha carrers que deuen el seu nom a l’afany recaptatori de vots. Per això tenim noms tan nostrats com Blas Infante, García Lorca, Rafael Alberti o de ciutats com Granada, Galícia, Extremadura quan, em sembla, només em sembla, que en aquests llocs no hi figura cap carrer Lleida. Ara es veu que els de la comissió de carrers de l’Ajuntament pretenen consultar els veïns si volen canviar els noms “franquistes”. Home, m’estimaria més que ens preguntessin si estem d’acord amb el preu que paguem per l’aigua que, segons l’OCU, és el novè més car de l’Estat. O no?