El TSJC jutjarà Mas, Ortega i Rigau del 6 al 10 de febrer per la consulta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà del 6 al 10 de febrer l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobeir al Tribunal Constitucional (TC) en mantenir la consulta independentista del 9 N.

En sengles escrits, el secretari del TSJC ha notificat avui la data del judicidel 9 N i ha donat per iniciats els tràmits per a la selecció del tercer magistrat que ha de formar part de la sala que jutjarà Mas, que presidirà el mateix president del tribunal, Jesús María Barrientos.

Per repartiment, el ponent de la sentència del 9N serà també el president del TSJC, que compartirà la responsabilitat de jutjar Mas al costat del magistrat Carlos Ramos, un dels membres de la institució que va ser designat a proposta del Parlament.

El TSJC iniciarà ara els tràmits previstos a l’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per seleccionar el tercer magistrat encarregat de jutjar a Mas, ja que els altres membres que componen la sala civil i penal de l’alt tribunal català no poden fer-ho, en haver intervingut en l’admissió de les querelles pel 9 N o en la resolució dels recursos del procés.

Una vegada s’hagi designat el tercer magistrat i constituït el tribunal, serà aquest el que hagi de resoldre si admet els mitjans de prova proposats per les parts, entre ells la testifical del president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que plantegen les defenses.

La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a l’expresident de la Generalitat i uns altres nou per a cadascuna de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per mantenir la consulta sobiranista del 9 N, malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

En el seu escrit de qualificació, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled acusen els tres encausats dels delictes de desobediència greu i de prevaricació, en el cas de Mas com a autor, i en el de les exconselleres de Governació i Ensenyament com a cooperadores necessàries.

En principi, el ministeri públic demana penes de deu i nou anys d’inhabilitació per als encausats per exercir càrrecs públics electius, d’àmbit local, autonòmic o estatal, per ambdós delictes de desobediència i prevaricació en concurs.

Per al cas que el TSJC decideixi condemnar els processats per aquests dos delictes per separat, la Fiscalia proposa com a alternativa una pena de nou anys i mig d’inhabilitació i multa de 36.000 euros per a Mas i, per a Ortega i Rigau, multa de 30.000 euros i vuit anys d’inhabilitació.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després de la instrucció del cas, va cenyir els fets imputables a Mas, Ortega i Rigau als delictes de prevaricació i desobediència, que no porten aparellades penes de presó, i va descartar el de malversació, que inicialment plantejava la Fiscalia en la seua querella i que sí que està castigat amb presó.

Per la seua part, l’acusació popular a la causa del 9N, que agrupa als sindicats policials SPP i UFP i a Manos Limpias, va presentar un escrit en el qual demanava sis anys de presó i uns altres 22 d’inhabilitació per a Mas, en atribuir-li també malversació de cabals, encara que el TSJC va rebutjar que se'l pogués jutjar per aquest delicte