ANIVERSARI ATEMPTAT
Horror contra la democràcia
Es compleixen 40 anys de l’assassinat de cinc advocats sindicalistes per la ultradreta || La protesta per la matança d’Atocha va commocionar Espanya
Aquest dimarts es compleixen 40 anys de l’assassinat de cinc advocats sindicalistes a mans d’un comando de la ultradreta a Madrid. Buscaven donar un escarment a un sindicalisme incipient que havia anat massa lluny amb l’obertura política, però els pistolers que el 1977 van deixar cinc morts en un despatx d’advocats laboralistes van desencadenar una reacció que va posar en marxa la democràcia que pretenien frenar.
Aquells fets han passat a la història de la Transició com la matança d’Atocha. L’enterrament va ser la primera manifestació multitudinària de l’esquerra a Espanya després del franquisme amb l’assistència, cívica i silenciosa, de més de cent mil persones.
Els assassins van matar cinc advocats sindicalistes i van ferir quatre persones més
El Partit Comunista d’Espanya (PCE) va ser legalitzat dos mesos després, a l’abril; al juny es van celebrar les primeres eleccions democràtiques.
Els assassins van irrompre al despatx laboralista del número 55 del carrer Atocha preguntant per Joaquín Navarro, secretari general de CCOO del Transport, organització llavors il·legal però que havia convocat diverses protestes.
Els pistolers van matar els advocats Enrique Valdelvira, Javier Sauquillo i Luis Javier Benavides, l’estudiant Serafín Holgado i l’administratiu Ángel Rodríguez, i van ferir unes altres quatre persones
Els assassins, José Fernández Cerrá, de 34 anys, i Carlos García Juliá, de 24, els dos de la Falange, van ser detinguts al març, així com el tercer home que va participar en l’assassinat, Fernando Lerdo de Tejada, i el secretari del Sindicat Vertical del Transport, Francisco Albadalejo Corredera, com a autor intel·lectual i col·laborador. Al costat d’ells, també van ser arrestats Ramón Fernández Palacios i Leocadio Jiménez Caravaca, per subministrar-los armes, i Gloria Herguedas, com a còmplice. El judici es va celebrar entre el 18 i 26 de febrer de l’any 1980 i la sentència va sumar 464 anys de presó: va condemnar Cerrá i Juliá a 193 anys com a autors materials. Els dos principals encausats van complir uns 14 anys de condemna, ja que Juliá es va escapar en una llibertat condicional i Cerrá va ser posat en llibertat i també se’n va anar a Sud-amèrica.
