AL NOSTRE TEMPS, potser no ens crida ja gaire l'atenció el fet de les migracions perquè forma part del nostre entorn habitual, però certament continua essent un fenomen que afecta en l'actualitat més de dos-cents milions d'éssers humans al món, i és una experiència dolorosa per a molts. Certament és una realitat complexa social, cultural, política, econòmica, religiosa i pastoral, però mai no hauríem d'acostumar-nos a contemplar amb indiferència la quantitat de drames que provoca aquesta mobilitat humana forçosa...

Ja fa molt temps, el papa Joan XXIII (Mater et Magistra) deia que quan, malauradament, tants germans i germanes nostres no poden viure en pau i dignitat al seu propi país i es veuen en la necessitat d'emigrar per la força, hem de facilitar-los que puguin asseure's a la taula de la humanitat... I anys després (2004), un text del Consell Pontifici per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants explicava que el fenomen migratori planteja el problema ètic de la recerca d'un nou ordre econòmic internacional mirant de procurar una més justa distribució dels béns de la terra i de la visió de la comunitat internacional com una família de pobles. Gràcies a Déu, les nostres comunitats van mostrant que, si s'afavoreix l'acollida fraterna i una integració gradual que vagi facilitant la trobada i la comprensió i harmonitzant les diferències, els emigrants ofereixen una molt bona contribució a la nostra pròpia escala de valors massa materialitzada i més aviat deficitària.

Us animo a multiplicar proximitats. El fet que els immigrants procedeixin d'una cultura distinta a la nostra pot ser ocasió d'un enriquiment mutu en crear espais per intercanviar experiències i aprendre els uns dels altres. Però per això cal reconèixer la seva aportació, no sols tolerar-la, i afavorir així una fraternitat més i més evangèlica.

Que puguin sentir-se acollits quan s'acosten a una comunitat parroquial particular i no hagin de convertir-se en una espècie d'ovella perduda o abandonada... Que no sigui mai un impediment el fet de parlar una llengua diferent a la nostra o de seguir costums diferents als nostres.

Davant els inevitables conflictes provocats per diferents motius, inclosos els recels i les desconfiances, els seguidors de Jesús hem de contribuir a la construcció d'un món que sigui capaç de posar més l'accent en les semblances que en les diferències. Aquestes no han de ser mai un obstacle absolut. És més, quan parlem de catolicitat estem afirmant-les, les diferències, com una riquesa que ens obre a horitzons universals.