CADA VEGADA som més conscients que la nostra societat es mou amb una forta interdependència, i la unificació creixent del món (signe dels temps) ens demostra que no tenim més opció que augmentar la nostra comunicació, trobar-nos persones i grups i dialogar amb franquesa, intercanviant projectes i experiències. Ningú no es basta a si mateix.

En la Carta Pastoral Entre tots i per al bé de tothom us demanava ser coresponsables i complementaris mirant de superar individualismes, clericalismes i lideratges absorbents i procurant concretar i distribuir les tasques. Tots (laics, mossens, diaques, membres de la vida consagrada) haurem d'anar trobant el nostre lloc en la comunitat eclesial i no ocupar el d'un altre.

Com us deia, "no es tracta tampoc de traspassar al laic responsabilitats que són pròpies del ministeri ordenat. La coresponsabilitat exigeix que tots assumim la nostra pròpia responsabilitat. Res d'inhibició, però respectant el carisma dels altres, confiant en ells, no acaparar-ho tot sinó tenir un gran sentit de la mútua complementarietat."

Però si volem construir plegats, hem de realitzar la nostra missió superant personalismes i augmentant la convergència solidària i la complementarietat en els ambients en què hem de conviure i, fins i tot, fent de pont entre persones i grups encara que ens trepitgin.

Això ens demana, per exemple, posar sempre els interessos del conjunt davant els interessos particulars. Ens demana una espiritualitat centrada en el diàleg, l'escolta i l'acollida, subordinant-ho tot i tots a la realització del bé comú.

Haurem d'intentar aprendre a respectar el pluralisme, la participació, la capacitat de convivència, posant en comú la fe, l'esperança, el treball, l'oració, l'alegria de creure i compartir, de ser i sentir-se part de la comunitat i no una cèl·lula aïllada. La nostra justa llibertat no ens ha de portar mai a esqueixar el conjunt del cos.

El camí de reflexió que hem anat fent en el primer trimestre del curs ens ha ajudat a analitzar la realitat (cal conèixer i tenir en compte la nostra situació eclesial amb mirada de fe, d'esperança i amor) i hem començat a fer un cert diagnòstic (contrastant el que hauríem de ser amb el que som realment).

Us animo a continuar practicant la pedagogia de la participació en els diferents grups i consells parroquials i arxiprestals, amb les informacions i les consultes que calgui fer a la gent. Treballem perquè tots siguem membres cada vegada més adults, implicant-nos tots en el present i futur de la nostra església diocesana.

Agraeixo molt als responsables i equips de les parròquies, delegacions i secretariats el servei eclesial que estan fent a les nostres comunitats, que és també servei a la societat.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe.