EL PRESIDENT DEL GOVERN, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha convertit en el centre d'atenció del país, en tots els àmbits, del polític a l'econòmic, passant pel sindical i, no podia ser d'altra manera, pel mediàtic. El calat de la crisi és tan gran que totes les mirades convergeixen en ell. Ni tan sols hi ha un Solbes per mirar de tant en tant. Zapatero sembla que ho és tot. Però no ho és. Una, perquè un sol home no pot carregar amb tant pes. I dos, perquè Espanya té una estructura política descentralitzada, pròpia d'un Estat federal, que també hauria d'atraure aquestes mirades davant de la crisi. Encara que Zapatero no ho ha volgut veure ni valorar, Espanya necessita una conferència de presidents anticrisis, en què es fixi un mínim de criteris. El que Zapatero va buscar amb tanta obstinació per dalt, gestionant la seua presència en les cimeres dels grans països del món, resulta que no ho fa per baix, a la seua pròpia casa.

Després del comitè federal de dissabte, el més probable és que vegem els tres vicepresidents més implicats a l'hora de prendre iniciatives i donar explicacions sobre l'estratègia del Govern, però tot aquest esforç -potser també necessari, com va insinuar Pachi López- no servirà per involucrar-hi el PP. Tots sabem que Rajoy eludirà donar-los suport, mentre espera que la crisi s'emporti per davant Zapatero i el PSOE, encatifant-li el seu camí cap a la Moncloa. I ell pot actuar així, però els presidents autonòmics del Partit Popular, no. Mig Espanya està governada pel PP i aquí fa la impressió que només gasta i ingressa diners Zapatero.

Una segona lectura de la reacció del president del Govern té a veure amb la seua tendència a exercir de polític d'oposició, crític amb tots aquests que agrupa sota el paraigua "dels poderosos". Com que tampoc són tants, li hauria de posar noms i cognoms, de manera que tots coneguem aquests "hipòcrites" que el critiquen per la pujada d'impostos i alhora li demanen ajudes per a les seues empreses. Però, sobretot, hauria d'adonar-se que és ell qui governa i té poder per apartar del camí els que posen pals a les rodes.