En la lògica de l'ètica política, l'endemà de la mort dels cinc bombers d'elit en l'extinció de l'incendi d'Horta de Sant Joan, els consellers amb responsabilitats sobre el tema haurien hagut de presentar la seva dimissió. No perquè haguessin fet deixadesa de les seves funcions o haguessin demostrat una incapacitat manifesta per complir amb les seves obligacions, no, sinó perquè els resultats de la seva gestió, de la seva cadena de comandament va esdevenir un desastre irreparable. Ni que les coses s'haguessin torçat per pur atzar, la nefasta conseqüència, els dramàtics resultats obliguen moralment qualsevol responsable i en qualsevol altra situació similar a dimitir. A acceptar modestament que un no ha estat capaç de controlar i resoldre satisfactòriament la situació. Si un conseller de la Generalitat és el màxim responsable en la seva àrea de les persones al seu càrrec, de les accions que s'hi desenvolupen i dels efectes que produeixen, ho és naturalment dels èxits i dels fracassos de la seva gestió. I amb els èxits es pengen medalles i amb els fracassos es posa el càrrec a disposició.

En aquest cas, com en tants altres malauradament, la reacció consisteix sempre a culpar els altres: els comandaments, els investigadors de les causes, els fenòmens atmosfèrics, una determinada fatalitat, l'oposició, els mitjans de comunicació, etc. Com si el conseller de la Generalitat fos una figura totèmica, el representant quintaessenciat del saber i del deure. I com els déus justos i implacables, si van maldades, faran rodar tants caps com faci falta per apagar les ires del poble. Però, diguem-ho tot, si un conseller no és capaç de dimitir davant casos com aquests, ni el president de la nació l'hi obliga, per què no ho reclama la societat, la ciutadania, aquesta mena de massa crítica de què disposa tota democràcia que es valgui com a tal. Doncs, perquè tenim el que tenim i som el que som. Ni estem equipats amb una ètica de valors sòlids, som més aviat de la moral de conveniència i rampelluts, ni tenim massa afectes per la política. Si més no, la creació d'una comissió parlamentària que investiga els fets és un acte d'honestedat, però el final l'acabarà dictant la jutgessa de Gandesa. I, com que ens alliçonen sempre, que les urnes diguin la darrera paraula.