El passat 30 de novembre va fer dos anys de la inauguració de la seu definitiva del Museu de Lleida, a l'antic convent dels carmelites descalços, després llar de Sant Josep. Creat el desembre de 1997, l'exposició Proemium , instal·lada a l'església de Sant Martí i el Palau Episcopal, va iniciar un llarg recorregut d'activitats culturals a Lleida que, a partir de 2007, s'han multiplicat. La darrera és la incorporació, aquesta mateixa setmana, de dues noves peces al fons del Museu: un Crist beneint, del segle XIV, i una ampul·la de pelegrí, o petit flascó d'olis sants, donació d'un particular.

En el transcurs dels darrers mesos, i a l'entorn del segon aniversari de la nova seu del Museu, han tingut lloc moltes activitats, com la presentació del primer volum de la col·lecció Quaderns del Museu de Lleida , dedicat, justament, a l'antic convent carmelità; l'exposició temporal de tres obres de Guinovart; conferències, audicions musicals i altres activitats que, amb l'exhibició permanent d'obres del fons del Museu, constitueixen una oferta cultural sempre interessant, atractiva per a lleidatanes i lleidatans i per a tots els qui ens vénen a visitar.

Com sabeu, una part, una petita part, dels fons museístics és motiu d'un contenciós sobre la seva propietat. Es tracta d'un procés de llarga durada que ara es troba en una nova fase jurídica, la via civil, que ens permet albirar una més ràpida solució d'aquest contenciós. En l'audiència prèvia del judici civil, es van presentar nous documents que avalen la propietat lleidatana de les obres en litigi; la qualitat de propietari del bisbat de Lleida, que avala l'aplicació del principi legal d'usucapió; i la major força del dret civil sobre el canònic, com va afirmar la jutge que presidí l'audiència prèvia.

En efecte, els documents aportats demostren que el bisbe Meseguer va adquirir les obres a canvi de gratificacions; que documents del papa Lleó XIII autoritzen a Meseguer a evitar l'espoliació de l'art de les parròquies de la diòcesi; i que un altre document, de 1944, acredita la devolució a Lleida de les obres dipositades a Saragossa durant la Guerra Civil. La usucapió atorga la propietat quan es reuneixen condicions molt especials: possessió en concepte de propietari, possessió pública i pacífica i possessió continuada. Totes aquestes concorren en el cas de les obres en litigi.

Dit això, i a l'espera de la sentència dels tribunals, vull insistir en la proposta, que defenso d'ençà de l'any 2006, d'arribar a un acord, basat en la unitat de la col·lecció i els drets de Lleida sobre les obres, que permeti gaudir-ne a Lleida i a Barbastre, a Catalunya i a Aragó. Compartir, no únicament les obres motiu de litigi, sinó totes les obres d'art sacre dels nostres dos territoris. Això farà ampliar la difusió de l'art a banda i banda del Cinca i, per tant, ampliar els llaços d'unió que hem mantingut durant segles i que continuarem mantenint. En lloc de separar, unir. En lloc de dividir, compartir.