ELS SENADORS de CiU hem presentat, juntament amb representats d'altres grups polítics, excepte PP i PSOE, la proposta de reforma del reglament del Senat per fer un ús normal de les llengües oficials a la cambra alta. El document, presentat en català, euskera i gallec, compta amb el suport de 34 parlamentaris. L'objectiu és donar resposta a una necessitat i a un dret, el de poder utilitzar la nostra llengua al Senat en aquelles intervencions que hem de fer, tant en Ple com en Comissió.

Aquesta reivindicació no surt del no res, cal recordar els seus antecedents, que fonamenten i justifiquen la proposta de reforma de reglament del Grup Parlamentari Català. La Constitució, en el seu preàmbul, proclama la voluntat de protegir les llengües de tots els espanyols i pobles d'Espanya i, en l'article 3.3, assenyala que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".

El Senat respecta i accepta el mandat de la Constitució, que demana "respecte i protecció de les llengües". Per tant, la cambra de representació territorial no pot posar les llengües a l'armari, com ha fet fins ara. El que ha de fer és un ús ple amb igualtat amb la resta de llengües oficials. Per CiU, la forma més justa i lògica de "respectar i protegir" una llengua, com demana la Constitució, és utilitzar-la en una cambra de representació territorial, com és el Senat.

Aquesta iniciativa ja es va proposar al Congrés dels Diputats la legislatura anterior, com es va recollir en l'anomenat Esperit de Sitges. En un primer moment, inclús el PSOE semblava que s'hi afegiria, però, al final, no va fer-ho. Els socialistes van argumentar que per sumar-s'hi, primer, havia de ser un acord unànime i, segon, s'havia de canalitzar a través del Senat, a la cambra territorial, tal com fem ara amb aquesta proposta de reforma.

Fent una mica més d'història, cal recordar que la facultat d'utilitzar al Senat les llengües que, juntament amb el castellà, tinguin el caràcter d'oficials en alguna comunitat autònoma va quedar reconeguda, per primera vegada, en el reglament del Senat el 3 de maig de 1994. Així, es va autoritzar l'ús de qualsevol d'aquestes llengües en la primera intervenció del president electe en la sessió constitutiva, en les intervencions en el debat sobre l'estat de les autonomies a la Comissió General de les Comunitats Autònomes i als escrits de ciutadans i institucions adreçats al Senat. Posteriorment, el 29 de juny de 2005, es va aprovar una nova proposta sobre l'ampliació de l'ús de les llengües oficials al Senat, de manera que es podien usar en totes les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Totes aquestes reformes varen ser assumides en el seu dia com les passes inicials d'un procés de reconeixement gradual de l'ús de les llengües oficials al Senat.

Així doncs, ara que tenim la presidència de torn de la Unió Europea, que demanem poder fer ús de la llengua catalana a les institucions europees, no s'entendria que aquí no féssim els deures i, és per aquest motiu i tenint en compte els precedents esmentats, que pensem que una majoria de senadors entendrà aquesta realitat plurilingüística i donarà suport a la proposta.

Els drets s'han d'exercir i preservar. Hem de tenir dret a fer ús del català amb normalitat a les cambres legislatives on hi ha representat el poble de Catalunya, al Senat, al Congrés i al Parlament europeu. A tot arreu!