EL CÀNCER és un problema de salut al primer món. Tot i guardar una estreta relació amb l'edat, el conjunt de més de 500 malalties que engloba el càncer és la primera causa de mort en la població adulta jove (de 35 a 64 anys).

La lluita contra aquesta malaltia va començar d'una forma coordinada a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, amb la creació dels Cancer Centres als Estats Units i, posteriorment, a França i Anglaterra. Centres que pretenien concentrar tota la investigació en aquesta matèria incloent-hi des del més bàsic fins a l'aplicació clínica.

A més, als anys seixanta i setanta, es va produir una forta inversió pública en programes de salut potenciant el coneixement epidemiològic i la recerca d'actuacions/intervencions dirigides a disminuir la incidència. Fruit d'aquests esforços són els programes de crivellat -diagnòstic precoç en patologies com el càncer de mama o el mateix cèrvix. Finalment, als anys vuitanta es va produir un tercer efecte capital: l'aposta de la indústria farmacèutica per la investigació en càncer.

En l'última dècada hem començat a obtindre dades tangibles d'aquest enorme esforç. Les taxes de mortalitat per càncer comencen a descendir de forma significativa i mantinguda. Aquest fenomen depèn a parts gairebé iguals d'un diag-nòstic més precoç de les diferents malalties i a l'aplicació dels tractaments més moderns.

Tots aquests avanços són per si mateixos extraordinaris, però també revelen un gran fracàs: la impossibilitat de reduir la incidència en la nostra societat d'aquestes malalties. La realitat és que cada any es diagnostiquen més casos de càncer en la nostra societat. El progressiu envelliment de la societat i l'exposició a factors de risc està convertint el càncer en una plaga. L'únic èxit en anys recents s'ha obtingut als Estats Units; les agressives campanyes davant del consum de tabac des de fa 15 anys han aconseguit disminuir la incidència de tumors relacionats (pulmó, cap i coll, bufeta).

El desenvolupament de la vacuna contra el papil·loma humà representa per si mateix una nova fita en la lluita contra el càncer. En números bruts és un avanç modest, però representa la primera intervenció raonable dirigida a la població en general amb l'objectiu de disminuir el risc de desenvolupar càncer.

El càncer de coll uterí ha deixat de ser el tumor maligne més freqüent del tracte genital femení, gràcies a les campanyes de prevenció, per les quals la dona ha estat sotmesa a controls citològics. La incidència a Espanya ronda els 8,5 casos (100.000 dones) a l'any, de manera que la mortalitat estimada se situa en 1.000 casos per any. La causa més freqüent d'aquesta malaltia es relaciona amb una infecció crònica per determinats virus del papil·loma humà (HUP). Aquests virus de transmissió sexual ocasionalment provoquen patologia en l'home, que actua principalment com a transmissor del virus. L'augment de la promiscuïtat sexual en països occidentals en les últimes dècades explica el repunt observat en aquesta malaltia al nostre entorn.

La rendibilitat de les campanyes de vacunació contra el HPV pot ser qüestionada. La vacuna no protegeix davant de tots els HPV implicats, de manera que només disminueix, però no elimina, ni el risc ni la necessitat que es realitzin controls citològics en les dones sotmeses al procés.

No obstant, el fenomen clau és que comencem a desenvolupar armes terapèutiques que ens permetran disminuir la incidència de certs tumors. Obvia dir que les mesures més eficaces en aquest sentit seran aquelles que aconsegueixin modificar hàbits de vida directament implicats en aquests processos, com el tabac, l'alimentació, l'alcohol i la sobreexposició solar, entre d'altres. Com a individus és bo exigir a la societat que faci més per nosaltres, però reflexionem sobre les nostres obligacions envers els altres en temes que reflecteixen un debat mal orientat, com pot ser el tabac.