LA COMISSIÓ DE Seguiment i Avaluació del Pacte de Toledo estableix deu determinacions estratègiques: sostenibilitat del sistema de pensions; equilibri; respecte i defensa dels drets dels pensionistes; globalitat; transparència; equitat; pacte entre generacions; implementació gradual de les mesures; paper reforçat per a la previsió social complementària i, finalment, millora de la prestació social.

Des de CCOO exposem una sèrie de reflexions i una conclusió basada en l'anàlisi que segueix:

La situació financera del sistema de pensions és positiva. Aquest sistema presenta un superàvit continuat en els últims anys (8.000 milions d'euros en el 2008, més de 8.000 milions d'euros en el 2009). El Fons de Reserva de la Seguretat Social supera amb escreix els 60.000 milions d'euros i arribarà, probablement, en breu, als 62.000 milions d'euros.

És cert que existeix un progressiu augment de l'envelliment de la població de l'Estat que farà que es generi un nombre creixent de pensionistes. En els propers anys, hi haurà més pensionistes i viuran més anys com a conseqüència de la millora de l'esperança de vida.

Cal tenir present que, encara que no sigui evident, es retarda de forma efectiva l'edat de jubilació real, que ha passat dels 62,5 als 63,8 anys en el conjunt del sistema, és a dir, ens atansem a l'edat legal de jubilació actual que són els 65 anys.

Conscients d'aquesta realitat, cal dir que existeixen mesures i marge d'actuació per anar avançant en la concordança entre l'edat real de jubilació i l'edat legal de jubilació actual. Aquí entren en joc els coeficients reductors de la pensió o en el cas contrari els de la seva millora. Per tant, no ens cal mesures imperatives que retardin l'edat legal de jubilació fins als 67 anys.

Malpensem, pel que fa a aquesta mesura, que va dirigida més a llençar missatges d'activitat en matèria de reformes estructurals adreçats als mercats internacionals, ja que aquests qüestionen la qualificació del deute de l'Estat, encarada a voler garantir el nostre preuat sistema de pensions. El nostre sistema de pensions està situat en la mitjana de la Unió Europea dels 15, cosa que al nostre entendre cal mantenir.

De la mateixa manera que abaixar les cotitzacions, sordina de la CEOE, pot suposar posar en perill el sistema de pensions, reforçar l'estructura d'ingressos, acabar el procés de separació de les fonts en els terminis previstos, deixar de finançar amb cotitzacions les depeses de personal de l'Administració de la Seguretat Social, aconseguir que el salari mínim professional arribi al 60% dels salaris mitjans a l'Estat, ja que aquest (el SMI) ens serveix per fixar la base de cotització mínima del sistema, i elevar les bases màximes de cotització són mesures necessàries i tenen un impacte directe i rellevant sobre l'estructura dels ingressos del sistema de pensions. I si cal arremangar-nos recordem que respecte a l'acord de pensions del 2006 resta pendent, encara, la integració dels règims especials agrari i de persones treballadores de la llar al règim general i l'establiment de coeficients reductors en l'edat de jubilació a les activitats d'especial penositat.

CCOO ha estat l'única força sindical que ha subscrit tots els acords que s'han produït respecte d'aquesta qüestió. Per això, i pel que representem com a primera força sindical estatal i catalana, manifestem la nostra disconformitat amb l'esmentada mesura, ja que l'entenem innecessària i desproporcionada i exigim que es defugi de presentar propostes d'aquest tipus que l'únic que generen és alarma social perquè posen en qüestió la seva viabilitat.