PRESENTAR UNA LLEI de creació de vegueries en un moment de greu crisi econòmica, amb l'atur als núvols, al final d'una legislatura, sense diàleg.... sembla difícil de creure, però no es pot fer pitjor. És una demostració que tenim un Govern a la deriva, sense les idees clares, on preval el protagonisme dels tres partits que el formen, amb un president que no posa ordre: així ni es construeix un país ni se surt de la crisi.

Qualsevol persona veu clar que una llei així s'ha de fer amb temps, amb diàleg amb el territori i les forces polítiques i amb consens, tenint clar que hem de simplificar i estalviar recursos en administracions i prioritzar les inversions, la prestació de serveis i el suport al teixit productiu, tenint en compte les prioritats de cada moment. I ara les prioritats són: lluitar contra la crisi i crear ocupació, abordar les reformes pendents (ensenyament, productivitat, immigració, pensions) i, en el món local, resoldre d'una vegada per totes el deficient finançament. Recordem que el PSC-PSOE va prometre que se n'ocuparia un cop es resolgués el finançament de la Generalitat i a hores d'ara ningú no en parla.

Enmig d'aquest desastre apareix el senyor Ros intentant fer creure que hi vol posar ordre, però en realitat hi afegeix més confusió. Aclarim un concepte d'una vegada per totes: aquesta llei no crearà vegueries diferents dels límits provincials perquè per fer-ho cal que les Corts Generals modifiquin la llei electoral i la de Planta i judicial per majoria qualificada (PSOE+PP). Algú creu realment que PSOE i PP es posaran d'acord i donaran a Catalunya el doble de senadors que té ara? Algú autoritzat d'aquests partits ha insinuat res semblant? Òbviament, no.

Diguem-ho clar: aquesta llei de vegueries no farà res més que canviar el nom de les actuals siputacions i poca cosa més.

Així doncs, què està fent, senyor Ros? Intenta capitalitzar els sentiments dels ciutadans que no volen que es parteixi el territori buscant un benefici polític personal, intentant erigir-se en un líder territorial que ens alerta d'un perill que en realitat no existeix, augmentant l'alarma.

Poc rigor i poca coherència, senyor Ros. On era vostè l'agost de l'any 2005 quan el senyor Maragall, del seu partit, va anunciar que crearia set províncies? Molt a prop seu, aplaudint-lo, i sense obrir la boca.

En aquell moment, i com a president de a Diputació de Lleida, vaig expressar la meva oposició a aquella proposta i a la seva formulació. Això està escrit i es pot consultar. Tanmateix vostè, senyor Ros, no només va romandre callat sinó que va convidar el senyor Maragall a fer el pregó de festes i el va presentar com una persona que havia treballat molt per Lleida. Senyor Ros: han estat el senyor Maragall, el tripartit i el PSC, el seu partit, els que ens han posat en aquest embolic.

Fa temps que defenso que dividir el territori debilita i causa més perjudicis que avantatges i he exposat, sempre que he tingut ocasió, els arguments que recolzen aquest convenciment, com també defenso la necessitat d'arribar a un consens en àmbits geogràfics concrets: Aran, Cerdanya, Solsonès i Pirineu.

Un motiu pel qual aquesta divisió pot ser perjudicial per a Lleida i per al país és que pot fer més complexa i cara l'estructura de les administracions quan el que convé és la seva simplificació i, si tenim recursos, l'assoliment de millores en serveis, infraestructures i un bon finançament per als ajuntaments. Que sorprenent, senyor alcalde! La llei de vegueries encara és un mer projecte, però el seu partit ha multiplicat per quatre els càrrecs de la Generalitat a Lleida: s'han creat delegacions noves i s'han doblat, amb delegat de la plana i de la muntanya.

Un dels grans perjudicis que causa la divisió del territori (l'augment de costos i càrrecs), els socialistes, malauradament, ja l'han fet realitat. Lògicament, vostè senyor Ros, no ha protestat (és també la seva política). Per aquesta raó la seva gestió a la Paeria ha multiplicat per 2 el capítol de personal en cinc anys i té 13 organismes autònoms, quan la mitjana a l'Estat és entre 3 i 4.

Hauria sigut bo que vostè m'hagués donat suport com a alcalde de Lleida quan jo, com a president de la Diputació, defensava el que vostè defensa ara. Si el seu discurs hagués estat més coherent en el temps, no ens trobaríem, a hores d'ara, en una situació tan complicada.

Jo sí que continuo defensant el mateix i dono suport a la seva postura, amb algun matís. Però li asseguro que el principal problema que ara tenim és com aixecar un país ensorrat moralment i econòmica, amb greus problemes estructurals, sense lideratge polític i amb debats inútils com aquest. Però, senyor Ros, vostè no ens enganya: bona part de la responsabilitat d'aquesta situació és del seu partit, del seu Govern i de la seva gestió personal. Òbviament, la solució tampoc passa per vostè, si no per un canvi de Govern.