EL PROFESSOR de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fernando Jiménez Mier al llibre Batec. Historia de vida de un grupo de maestros, editat el 2007 pel Servei de Publicacions de la UdL, ens explica com, a l'inici dels anys 30, la renovació pedagògica a les terres de Lleida fou una realitat a través del grup Batec, definit pel pedagog Alexandre Galí com "una revolució pacífica de mestres".

El grup s'organitza a casa del mestre de Térmens (Noguera), Ramir Vila, amb el mestre d'Alcoletge, Fermí Palau; el de Juneda, Salvador Ambrós; el de Montoliu, Josep de Tàpia, i el de Puigverd de Lleida, Patricio Redondo.

L'activista de Batec i dirigent de la FETE-UGT Dolors Piera ens explica el funcionament del grup: "Ens reuníem (...) Ens rebia el mestre a la seva escola. Ens explicava el seu treball i els seus problemes pedagògics, als quals entre tots els assistents buscàvem solucions. (...)Retornàvem als nostres pobles cantant i més animats que mai a continuar les nostres classes."

Era un grup força heterogeni, sorprenent en una època tan radicalitzada com fou la republicana; els docents batequistes tenien diferències ideològiques importants -hi trobem catòlics, llibertaris, socialistes, comunistes-, superades per un interès comú: el nen. Així ho explicava Josep de Tàpia: "A Batec n'hi ha de totes les creences, de totes les ideologies possibles, la qual cosa demostra que hi ha possibilitats d'una franca i lleial cooperació." Mitjançant la revista Escola, òrgan oficiós del grup, declaraven els seus fonaments ideològics -"un ideal: l'escola; un sentiment: el nen; un amor: la vida; un amic: el mestre; un company: el treballador"-.

En una de les primeres reunions, la celebrada el setembre del 31 a Vilanova de la Barca, proclamaven la necessitat del treball en equip, amb projectes educatius, per tal d'aconseguir una educació més coherent, i reclamaven de l'Administració els mecanismes que ho fessin possible.

Amb el temps s'organitzaren dos grups, un a la plana de Lleida i un altre a Balaguer, aquest darrer reunia els mestres de la Noguera. Als dos Pallars també s'organitzà un grup de mestres adscrit a Batec, sota el nom de Renovació i liderat pel mestre de València d'Àneu, Isidor Boix.

A la trobada celebrada a Puigverd de Lleida l'octubre del 33, es presentà la Cooperativa Espanyola de la Impremta a l'Escola, on s'associaren els mestres que assentaven la seva tasca pedagògica en les tècniques del mestre francès Celestine Freinet. En dos anys, la Cooperativa s'estengué arreu de Catalunya, també per Andorra, Osca, Burgos, Pontevedra, València, les dues províncies extremenyes i Madrid. Hi ha constàcia de com mestres de l'entitat mantenien correspondència amb escoles de Rosario (Argentina), França, Brussel·les, Suïssa, l'antiga República de Txecoslovàquia, Bulgària, Hongria i Romania (quelcom extraordinari si pensem que es tractava dels anys 30 i en petites escoles rurals). La Cooperativa publicava la revista Colaboración i en va editar fins a quinze números.

El primer congrés de l'entitat es va celebrar a Lleida al juliol del 1934. La segona trobada dels mestres freinetistes es desenvolupà l'any següent, els dies 20 i 21 de juliol, a l'Escola de Magisteri d'Osca. L'organitzador, entre d'altres, va ser Simeón Omella, mestre del poble de Plasencia del Monte i president de la FETE altoaragonesa.

El tercer congrés de la Impremta a l'Escola i l'Assemblea General de la Cooperativa es convocà del 20 al 24 de juliol del 36 a Manresa, a l'escola Francesc Macià. S'havien fet els preparatius, però la rebel·lió dels militars ho desbaratà tot. Aquells ensenyants van veure com els hi tallaven el somni de fer realitat una escola laica i democràtica, que respectés la consciència de l'alumne.

En resseguir la llista dels integrants del grup, ens adonem que molts d'aquells mestres capdavanters de la renovació pedagògica: Ricard Barqué, Pepita Uriz, Ramon Costa-Jou, Dolors Piera, Lluís Aigé, Josep Alcobé, Josep Pach, Herminio Almendros, Domingo Tirado, Ramon Costafreda, Josep Barrull, Pere Garcia Lamolla..., constituïren a les terres de Lleida la Federació de Treballadors de l'Ensenyament, la FETE, adscrita a la UGT. I alguns d'ells i elles, amb el temps, esdevingueren dirigents del sindicat a Catalunya.

Conclusions: el moviment sindical i la renovació pedagògica han estat íntimament lligats des dels seus orígens; són cabdals per avançar cap a una educació que garanteixi els principis de qualitat i equitat. Pel que fa al laïcisme i el respecte a l'alumne, el treball cooperatiu i el projecte educatiu. No us sembla un debat ben actual.