EL GOVERN de la Generalitat de Catalunya va acordar en la sessió del passat 16 de desembre de 2009 encarregar a GISA l'execució de les obres de reforma i ampliació a diversos centres educatius de Catalunya per valor de gairebé 98 milions d'euros, dels quals 12 milions corresponen a escoles situades a Sucs, Mollerussa, Sort i Vila-sana, dins l'àmbit geogràfic dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida.

Recentment han finalitzat o estan a punt de ser completades obres de centres nous o ampliacions d'altres ja existents. A Lleida, ja estan enllestides les escoles Pràctiques I, Països Catalans, Ciutat Jardí, Cappont i els instituts Samuel Gili i Gaya i La Caparrella, i en fase molt avançada les escoles Joc de la Bola, Magí Morera i Riu Segre i els instituts Manuel de Montsuar i Ronda. Fora de la capital, s'han estrenat edificis nous o completament remodelats a les escoles de Térmens, Alguaire, escola Àngel Guimerà de Tàrrega, i als instituts Lo Pla d'Urgell de Bellpuig i Manuel de Pedrolo de Tàrrega. Les obres avancen a molt bon ritme a Artesa de Segre, Bellver de Cerdanya, Barruera, Torà, Cervera, Tàrrega, La Plana de Mont-ros, Montferrer i Castellbò, Vielha o Benavent, entre d'altres. Properament també es construiran o ampliaran centres com l'institut escola La Mitjana de Lleida, i les l'escoles La Valira de la Seu, Els Raiers de la Pobla de Segur i l'escola de Castelló de Farfanya, obres que es troben en fase de licitació o ja adjudicades, a les quals caldrà sumar les aprovades pel govern fa uns dies.

A més a més, en les properes setmanes es destinaran noves partides pressupostàries per a la construcció de nous centres a Alcarràs, Almenar, Sidamon i Balaguer, al temps que s'elaboren projectes per dur a terme obres pendents a Lleida i a d'altres localitats del territori, de manera que a mitjà termini s'hauran executat tots els projectes de centres nous en curs i l'ampliació o renovació de gran part del parc escolar del territori, certament molt dispers i en alguns llocs envellit. En suma, les inversions actuals de la Generalitat en centres educatius a Lleida, només comptant amb les obres recentment finalitzades o en execució, superen els 100 milions d'euros, la qual cosa representa un impuls constructiu sense precedents al territori.

Afegirem que aquest esforç ha donat una resposta adequada al creixement demogràfic dels darrers anys, essencialment procedent de l'emigració, la qual cosa ha generat un increment excepcional de la demanda de places escolars que ha obligat a donar prioritat a les necessitats d'escolarització per sobre d'altres encara pendents. No hem acabat, ni molt menys: cal encara substituir alguns edificis que no reuneixen les condicions exigibles a un centre modern, s'hauran de reformar o construir de nou alguns centres de formació professional, serà necessari ampliar i dignificar - amb la col·laboració dels municipis - les escoles d'adults..

Vistes les realitzacions, fem una reflexió, potser trivial però de cap manera prescindible. La tasca de l'administració educativa, i en aquest cas del Departament d'Educació, no es pot limitar a fer aquestes infraestructures tan necessàries. El que més importa, el que és rellevant, el que cal possibilitar i facilitar és allò que dona contingut a aquests edificis, les persones, el coneixement i els valors, és a dir, tot el que permet que quotidianament es porti a terme la suma d'actes gairebé màgics que convertiran a un infant en un ciutadà responsable.

Ni pel que fa a inversions ni a esforços difícilment quantificables, en educació mai no trobarem lloc per a la vanitat. A l'escola sempre hi haurà assumptes pendents, sempre tindrem motius per la impaciència i la in- satisfacció, sentiment que, en matèria d'educació, és desit- jable, necessari i fins i tot avinent a la tasca educativa, que s'alimenta de la creativitat i la crítica.

La crisi econòmica afecta tots els projectes que requereixen despesa pública o privada i, si s'agreuja, fa perillar les esperances més legítimes. Tanmateix, el govern de la Generalitat està realitzant un esforç molt important per tal de possibilitar que les expectatives que en temps de crisis posa la societat en l'educació siguin satisfetes. Per això, el ritme d'inversions no es detura, sinó tot el contrari. Justament en un temps que el país, a través del desenvolupament del marc d'autonomia de centres derivat del desplegament de la nova llei d'Educació de Catalunya, i d'un considerable augment de les inversions en equipaments, ha decidit que és el moment que l'educació doni un salt qualitatiu. A pesar de la crisi.