COM SI LA presidència espanyola de la Unió Europea es donés per amortitzada, els partits ja viuen pensant en el maig del 2011. Tots en guàrdia perquè el que passi llavors determinarà el signe de l'elecció presidencial d'un any després: o Zapatero o Rajoy. "Zapatero que digui ja que serà el candidat", ha demanat Patxi López posant-li pressió.

Però abans caldrà saber si a Castella-la Manxa governa Barreda o De Cospedal i si a Aragó, per la retirada de Marcelino Iglesias, governarà la socialista Eva Almunia o la popular Luisa Fernanda Rudi. Però compte, perquè allà el president dels regionalistes, Biel, sent una irresistible "temptació càntabra" i des de la seua minoria vol governar com Revilla a Cantàbria o Paulino Rivero a les Canàries. Al diputat Manuel Pizarro, de Terol i veí de Biel en la seua infantesa, se li atribueix l'autoria intel·lectual d'aquesta operació.

I el mateix als ajuntaments: Barcelona està en l'aire tot i que sembla que Jordi Hereu es recupera. A Sevilla no aconsegueixen convèncer Alfonso Guerra que és l'únic, segons les enquestes, capaç d'assegurar l'última gran alcaldia andalusa que els queda, amb permís de Jerez. A Madrid, València, Múrcia i la Rioja els socialistes no tenen gairebé esperances. I la resta balla segons una barreja de tres factors molt influents: la polèmica sobre les caixes d'estalvi, l'emigració i les aliances amb Izquierda Unida o uns nacionalistes lleugerament a la baixa.

Falten setze mesos i hi ha eleccions catalanes pel mig, però com confessa el president d'una autonomia, "si les caixes del meu territori s'han de fusionar amb una altra de fora, que sigui ara mateix perquè en un parell de mesos entrem en capella electoral". De moment, l'únic que s'ha emportat el gat a l'aigua és el president de Cajasol, Antonio Pulido, que ha absorbit la de Guadalajara, en la primera fusió interterritorial. Sense soroll.

Però no només influiran els contenciosos regionalistes o locals per les caixes, hi influirà l'emigració, que és la dada nova, perquè una comunitat com Catalunya té un milió i mig de nous ciutadans i d'aquests, la tercera part -comunitaris i alguns llatinoamericans preferentment- amb dret a vot. Els nous votants són poc significatius a Galícia, les dos Castelles i la cornisa cantàbrica, però a Madrid, Catalunya, València, Múrcia, les Balears i les Canàries poden decidir alcaldies. Amb un agreujant: als afores de Madrid -Alcalá, Torrejón, Coslada, etcètera- on els romanesos són legió, el PSOE en resulta perjudicat. Com reconeix un dirigent, "quan veuen la paraula socialista en un cartell, comencen a córrer en direcció contrària perquè els porta molts mals records al relacionar-ho, encara que no tingui sentit, amb la dictadura comunista al seu país". El fantasma de Ceaucescu i senyora, tots dos afusellats, per cert, després d'un judici sumaríssim, planeja segons sembla pel Corredor del Henares.

Malgrat tot, el diputat Antonio Hernando, responsable dels ajuntaments del PSOE, observa el panorama amb confiança: "Val més parlar poc, treballar i tindre dades a la mà. Queda temps però m'atreveixo a pronosticar avui que, per exemple, encara que es diguin altres coses, governarem a la Corunya, Santiago, Vigo, Orense i Lleó. Governarem a Barcelona, etcètera." No hi ha forma de treure-li més dades de la seua enquesta.

Els populars consultats, en canvi, posen l'accent en la possible recuperació de ciutats emblemàtiques com Sevilla i comunitats com Aragó i per primera vegada Castella-la Manxa, on María Dolores de Cospedal es juga el seu futur polític en una aposta molt seriosa.

Per a aquestes eleccions, el PSOE també es reforça incorporant a la seua executiva Gaspar Zarrías, actual secretari d'Estat d'Administracions Públiques, que va sortir d'Andalusia pel relleu de Chaves per Griñán. Zarrías és un lampista de primera divisió que ha estat a tots els governs andalusos fins fa poc. Des de llavors les perspectives de perdre el Govern andalús s'han disparat. Ja ho veuen: qualsevol diria que falta un any llarg per a les eleccions municipals i regionals del maig del 2011. Queda un any llarg que es farà curtíssim.