Dilluns, el senyor Català va anar al cinema. Joan Català, veí de Reus, entrevistat aquella mateixa tarda per al Telenotícies Vespre, declarava que als exhibidors que havien convocat per a aquell dia una vaga -en realitat un locaut empresarial- se'ls havia vist el plumero, que fent honor al cognom del personatge hauria d'haver substituït per un correcte plomall. No obrir les portes un dilluns, d'habitual tan fluix d'espectadors, no és cap heroïcitat. L'home reptava els organitzadors de la protesta a tancar dissabte o diumenge i mostrava la seva militància catalanista acudint a veure una pel·lícula just en aquella data. No va ser l'únic.

Mira que al llarg de la vida he fet coses estranyes, de vegades fins i tot impròpies, més o menys confessables, en una sala de cinema. En una de Londres hi vaig fumar un cigar-ret, quan encara als temples del setè art britànics hi era permès el tabac, amb cendrers al respatller de la butaca del davant. Però mai com dilluns passat no havia anat al cinema per la causa, en pla reivindicatiu. Calia donar suport al conseller Tresser-ras i la seva llei valenta que aspira a equiparar la presència de les dues llengües cooficials a les grans pantalles, mirant d'atenuar un desequilibri escandalós, indigne d'un país civilitzat. Altres, per contra, que s'omplen la boca de Catalunya -perquè creuen que els pertany- i després de gallejar una estona escalfant la par-ròquia, per no dir la bragueta, sempre s'acaben arronsant, s'han mostrat reticents o contraris a una mesura que ells van ser incapaços d'impulsar.

Ens vam trobar uns quants al Funatic, que no havia seguit la consigna patronal. Que consti. L'únic film de la cartellera lleidatana com a mínim subtitulat en català era Garbo, l'home que va salvar el món, documental molt ben fet i força interessant sobre la vida -de pel·lícula- de l'espia Joan Pujol, que va despistar els nazis en el desembarcament de Normandia i va ajudar així a canviar el curs de la història. I posats a fer coses estranyes al cinema, atès que a la sala del costat passaven El cónsul de Sodoma, biopic de Gil de Biedma, vaig aprofitar per comprar a la mateixa taquilla l'assaig de Pere Rovira El sentido figurado, sobre l'obra d'un dels millors poetes contemporanis en castellà (idioma que també entenc, com poden suposar).