FINS FA MIG SEGLE, Davos (a la part sud-oriental de Suïssa, al cantó dels Grisons) fou una important seu de residències per a cures i d'institucions sanitàries i de repòs per als malalts dels pulmons, notablement per als tuberculosos. La va fer cèlebre l'escriptor Thomas Mann a la seva novel·la més coneguda: La muntanya màgica. Ara, aquest paper ha minvat considerablement, juntament amb la incidència de la malaltia i amb l'aparició de vacunes i antibiòtics que la tracten amb èxit. Tanmateix, Davos ha esdevingut una destinació turística de renom, sobretot a l'hivern, amb les seves pistes d'esquí, però també a l'estiu, amb grans possibilitats d'esbarjo i excursionisme. Des de 1971, però, Davos és coneguda per ser el lloc de trobada del Fòrum Econòmic Mundial, en el qual es reuneixen les elits socials i econòmiques del món i per on passen totes aquelles persones que són o aspiren a ser alguna cosa en el sistema solar de la nostra economia.

Aquest darrer ha estat l'escenari que ha influït decisivament perquè el president del Govern espanyol fes una altra de les mutacions que han caracteritzat la seva carrera política. D'aquell Bambi que va guanyar contra pronòstic el congrés del PSOE per una exigua diferència, passant pel paper de doctor Maligne que la dreta i l'Església catòlica espanyoles li han atribuït com a culpable de tots els seus mals, al Mr. Bean que ha iniciat la presidència de la UE el 2010. L'home que havia de protagonitzar aquest semestre un alineament de lideratges còsmics amb el president Obama no ha resistit l'assetjament al qual l'han sotmès els analistes econòmics anglosaxons i tan bon punt les dades macroeconòmiques han amenaçat tempesta s'ha tret de sobre la disfressa obrerista per fer anar l'espasa de les retallades socials i ha proposat retardar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Potser hi ha dades objectives que avalen l'obertura d'aquest i altres debats sobre el futur del nostre Estat de benestar, però, precisament per això, s'ha de tenir molta cura en la forma i el moment en què s'inicia, si és que es vol portar a bon port. No sembla que això hagi pesat gaire en aquest cas. Calia fer un gest de cara a la platea dels oligarques i ja està fet. Ben mirat, la muntanya tampoc no és tan màgica com diuen.