LA DECISIÓ PRESA per l'Ajuntament d'Ascó és un acte de traïdoria en tota regla i de menyspreu a les normes democràtiques i de corresponsabilitat més bàsiques. L'Ajuntament d'Ascó no està legitimat a prendre aquesta decisió unilateral per raons òbvies com són l'efecte territorial del funest projecte que afecta territoris més enllà del poble d'Ascó i, alhora, imposant-se a la voluntat popular mitjançant un acte de caràcter absolutament autoritari, al vulnerar els principis de participació social en conflictes d'ampli abast social, com és aquest. Des de les comarques de ponent donem suport a la CANC i farem un front comú contra aquesta amenaça perversa que hipoteca el nostre territori i el seu futur.

El dimarts 26 de gener, entre les 11 i 12 del matí, va tindre lloc el ple convocat per l'Ajuntament d'Ascó per tal d'aprovar la presentació del municipi a acollir el cementiri de residus radioactius de tot l'Estat espanyol.

Set regidors hi han votat a favor, els cinc de l'equip de govern (4 CiU i 1 PSC) i dos de l'oposició (FIC) i dos (FIC) hi van votat en contra. S'ha comès així un frau democràtic en tota regla, ja que a les eleccions municipals de 2007 cap partit polític amb representació a l'Ajuntament d'Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en els seus programes electorals. Tampoc se n'ha informat, en temps i forma adequats, els ciutadans, ni s'ha permès que el poble d'Ascó pugui expressar la seva opinió de manera lliure i democràtica. Així doncs, quina legitimitat moral té l'Ajuntament d'Ascó per demanar el cementiri en nom del municipi? Cap.

La irresponsabilitat, i un cert cinisme, d'aquests regidors es posa plenament de manifest en el fet que els suposats beneficis que generarà el cementiri nuclear dels quals ha parlat l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, estan basats en un esborrany d'una ordre ministerial que no se sap com finalment quedarà aprovada, i ni tan sols si s'arribarà a aprovar ara que el Govern de l'Estat comença a tenir dificultats pressupostàries. I en qualsevol cas, es tracta d'això, d'una ordre ministerial que pot canviar d'una setmana per l'altra, segons el parer del ministre d'Indústria de torn.

Els drets dels ciutadans d'Ascó a rebre informació i poder opinar sobre aquesta qüestió tan transcendental han quedat absolutament conculcats i ha triomfat l'estratagema plantejat per l'AMAC que, manipulant els alcaldes i alguns regidors, fan veure que hi ha consens en un poble al qual no se li ha preguntat què en pensa.

L'alcalde d'Ascó intenta confondre intencionadament la ciutadania per justificar el seu sí. La Ribera d'Ebre és la comarca catalana amb el PIB/càpita més alt (fruit dels alts rendiments econòmics de les centrals nuclears: 1.200.000 euros nets al dia de benefici per a les empreses elèctriques), però la comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17,4% de la població de la comarca, segons l'Anuari de la Pobresa de Caixa Catalunya de l'any 2002), i per sota de la mitjana catalana quant a Renda Familiar Bruta Disponible per càpita (entre la 28a i la 34a comarca segons els anys). El que no diu l'alcalde d'Ascó és que el seu municipi perd població des que té centrals nuclears a un ritme de 18 habitants menys cada anys. I el que tampoc diu l'alcalde d'Ascó és que al polígon industrial del seu municipi, construït l'any 1995 amb l'objectiu de diversificar l'economia, només hi ha anat a parar un parc de bombers, un camp de futbol i el cementiri.

Igualment, han quedat conculcats els drets dels ciutadans i municipis del territori que, veient-se afectats per aquesta instal·lació, tal com reconeixen els plans d'emergència nuclears de tota instal·lació radioactiva, no han pogut expressar el seu parer en tot aquest procediment de presentació de candidatures.

L'Ajuntament d'Ascó, a més, no té el recolzament de cap ajuntament de la comarca, ni tant sols dels de la seva àrea d'influència nuclear. Un total de 62 ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han aprovat mocions contra el cementiri de residus radioactius.

L'Ajuntament d'Ascó no té el suport del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ni de la resta del seu entorn com són: (Terra Alta, Priorat, Baix Ebre, Montsià, Baix Camp, i Alt Camp el Segrià i les Garrigues), han aprovat mocions contra el cementiri de residus radioactius.

L'Ajuntament d'Ascó no té el suport del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat, que han expressat a través d'una resolució i un posicionament públic del President de la Generalitat, el rebuig a què aquesta instal·lació recaigui a Catalunya.

En la present convocatòria per a la selecció de l'emplaçament del cementiri de residus radioactius, s'han conculcat tots els drets bàsics d'informació i de participació ciutadana i no es reconeix el dret del territori a expressar la seva opinió. Allò que a Holanda, el model de referència que ha agafat l'Estat espanyol per a la gestió dels residus radioactius, han tardat quinze anys en consensuar, aquí s'ho volen ventilar en un mes i ho volen deixar en mans d'un sol ajuntament, o d'una persona com és el cas d'Ascó.

I no és una qüestió menor aquesta del dret a opinar del territori. Les instal·lacions radioactives tenen uns plans d'emergència nuclears que afecten a un radi de 20 km a la rodona, i que serveixen per establir les "compensacions" econòmiques en tant que s'assumeix un risc. Però en el present cas, els drets d'aquests territoris han quedat anul·lats en no poder expressar formalment el seu dret legítim i democràtic a decidir el seu futur.