Aquesta setmana passada, el ple del Parlament va començar a debatre el nou Codi de Consum de Catalunya, la nova llei de defensa dels drets dels consumidors. En teoria, aquesta norma, que s'espera que sigui aprovada definitivament a l'estiu, ampliarà els drets de la ciutadania que consumeix, alhora que actualitzarà les lleis ja vigents. És una bona notícia perquè és evident que cal posar al dia l'actual legislació, que no considera elements avui tan quotidians com Internet o alguns aspectes de la telefonia mòbil. El consum, aquesta roda que fa girar l'univers dels nostres desitjos més primitius, ens engoleix a tots. La societat del consum on tothom té un peu posat: uns com a productors dels béns i dels serveis i d'altres com a adquiridors d'aquests béns o serveis. És, per tant, una aprovació que hauríem de seguir amb atenció perquè d'un bon codi depèn bona part de la nostra felicitat mundana. És evident que la nostra societat desenvolupada ens ha creat tantes necessitats que ja no sabem viure sense rentadores, ordinadors, vehicles, mòbils i tota mena de productes que gairebé considerem bàsics per a la nostra supervivència diària. I aquí és per on plora la criatura. Què passa quan un producte que tot just ha estat desembolicat no funciona? Té el consumidor prou mecanismes de defensa per reclamar els seus drets o més aviat està en mans de les grans empreses que li aixequen la camisa? Què pot fer el consumidor en cas de fallida d'una empresa, com ha passat amb la companyia Air Cornet? Hi ha certament una indefensió jurídica per al consumidor que a voltes veu com els seus drets són vulnerats. Llegint alguns dels paràgrafs de l'esborrany del nou Codi de Consum que el Govern ha elaborat, em trobo amb un punt que em sembla interessant: diu que la Generalitat obligarà les empreses de serveis bàsics, com és el cas de la llum, l'aigua, el gas o la telefonia, a oferir un telèfon gratuït d'atenció per als consumidors, afegint que la resta de les firmes, en el cas que també disposin d'aquest telèfon, també haurà de ser gratuït. Tanmateix, ves per on, el mateix Govern que ha redactat aquest punt disposa d'un servei telefònic d'atenció a la ciutadania, el conegut 012, que cobra al consumidor 0,33 € per establiment de la trucada, un cost minut de 0,087 €, amb una tarifació per segons, això sí, IVA inclòs. D'això se'n diu predicar amb l'exemple!