Al'Evangeli de Mateu podem llegir que Jesús de Natzaret va deixar dit: "Pels seus fruits els coneixereu." Amb el pas del temps, els fruits d'aquesta frase bíblica han anat derivant en fets i sovint podem escoltar-la quan algú aconsella a un altre que jutgi una tercera persona segons la manera que aquesta té d'actuar per la vida. De ben segur que tots encara recordareu que l'actual president de Catalunya, José Montilla, es va presentar a les darreres eleccions a la Generalitat amb una lema: "Fets, no paraules". Doncs bé, és això el que els electors haurien d'analitzar, tot just quan queden, llevat que per segona vegada s'avancin, menys de deu mesos per tornar a anar a votar. Era amb aquest lema explícit i sense marge per a futures divagacions i fugides d'estudi que l'aleshores candidat José Montilla volgudament es mostrava davant de la societat catalana. Un missatge agosarat que donava a entendre que ell com a candidat i els socialistes com a formació política, lluny del que feien o havien fet els altres candidats i la resta de partits, es comprometien a defugir de la xer-rameca buida i optaven per deixar petjada a través de l'acompliment del seu programa electoral. És a dir: deixava la teoria per a la resta de mortals i els socialistes optaven per la pràctica, per la constatació de l'obra realitzada. Si aquesta era l'opció, caldrà jutjar Montilla només des de la tria a què ell i el seu equip van optar: els fets del seu mandat després de més de tres anys de govern. I no cal dir, perquè és públic i notori, que el balanç és de totes totes negatiu. Agafeu per on vulgueu la seva gestió i no hi trobareu cap col·lectiu que mostri la més mínima satisfacció davant d'aquests "fets" del president. I no em referiré a ERC ni a ICV, perquè ells no s'hi van presentar darrere d'un lema que ara als socialistes els retorna com el cogombre. Massa sovint el president Montilla intenta amagar-se darrere dels errors d'un tripartit del qual ell n'és el principal gestor i responsable. Massa sovint els "fets" de Montilla es basen a defugir de la seva responsabilitat, tot pensant que amb el silenci com a resposta es pot salvar de la crema. Tanmateix, se li ha d'agrair que hagi estat conseqüent amb el seu lema, perquè de "fets" n'hem tingut per donar i vendre, però, renoi, quins fets! No eren precisament els que prometien des dels púlpits electorals.