Fa ben pocs dies ho deia la periodista Pilar Rahola per televisió: les minories perverses perjudiquen les majories. Certament, després de l'intent frustrat d'atemptat comès per l'estudiant nigerià Abdul Faruk Abdulmutal·lab, autoproclamat simpatitzant d'Al-Qaida, contra el vol 253 de Delta Northwest Airlines amb 278 passatgers a bord i que viatjava d'Amsterdam a Detroit, s'han disparat totes les alarmes del món civilitzat i la incomoditat que fins ara ja suposa el fet d'agafar un avió per viatjar d'un lloc a un altre sembla que anirà augmentant en intensitat fins a fer-nos sentir a tots com a potencials terroristes. Perquè així és com em sento cada vegada que, si us plau per força, vull accedir a la zona d'embarcament d'un aeroport. Una humiliació que no havia tornat a experimentar d'ençà d'aquella moda que es va imposar als supermercats i que consistia a demanar-te, en el moment de pagar a la caixa, que els ensenyessis el contingut de la teva bossa de mà, no fos cas que haguessis robat algun pot de pèsols. La veritat és que viatjar en avió actualment és passar per un autèntic calvari. Un viacrucis que comença amb la facturació d'unes maletes que potser no tornaràs a veure mai més i després amb una segona part que és l'espectacle d'haver de deixar tot el que portes a les butxaques dins de les maleïdes safates de plàstic blanc brut, a més a més d'haver-te de treure les sabates, mentre et poses com pots uns peücs de plàstic blau, que dins de l'aparell de rajos X es toquen amb les sabates enfangades del passatger següent i que sovint et deixen l'abric fet un fàstic, passar per l'arc de metalls, que també sovint deixa anar un xiulet perquè ves a saber si no t'ha detectat el ferro d'un queixal i aleshores sí que et toca la grossa perquè et sotmeten a una rigorosa, i pública, inspecció manual, mentre els teus objectes personals s'amunteguen i llavors corres el perill que qualsevol desaprensiu se'ls emporti i et deixi sense abric ni bossa ni sabates ni documentació. I després d'aquesta humiliació pública a uns passatgers modèlics, se t'acut la següent pregunta: per què totes aquestes mesures de seguretat, que de ben segur és veuran incrementades amb la implantació d'escàners corporals, només als avions? No és una incongruència que no hi hagi gairebé cap mesura de control als trens, ni al metro, ni en un ferri, ni en un creuer?