Segre.com: Tribuna

Cerca per data

February - 2012
Mon Tue Wed Thu Fri Sat Sun
  01
02
03
04
05
06 07 08 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29  
Thursday, 02-02-2012
06:00 - Alternatives
El Fòrum anual del món de l'economia i les finances a Davos enguany ha experimentat un canvi notable. En efecte, si la reunió de l'any passat va finalitzar amb l'anunci de la recuperació de l'economia durant l'any 2011, la d'aquest any ha començat amb la pregunta: sobreviurà el capitalisme? I si l'any passat es...
Saturday, 04-02-2012
06:00 - Lleida hi guanya
Ara fa quatre anys, vaig escriure un article amb el títol 'Lleida versus Barcelona', on feia una reflexió sobre l'excel·lència dels professionals sanitaris de la nostra demarcació, en un moment en què reviscolava el sentiment de l'històric "per Lleida, ja n'hi ha prou", que de tant en tant rebrota per les nostres...

Cerca per conceptes

publicitat

publicitat

publicitat

Ultima modificació: 17:39segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

Tribuna

02

09

2010

Què passa amb el PSC?

Tere Cunillera i Mestres

13928491

Ni tan sols amb l'ajut dels sis vots del Partit Nacionalista Basc, un d'Izquierda Unida i els cinc o sis del Grup Mixt hauríem arribat als 176 diputats necessaris. Ho vam aconseguir i va ser possible gràcies als 144 vots del PSOE, que des del primer moment va estar compromès amb la tramitació de l'Estatut a les Corts Generals.

Això podrà agradar més o menys de reconèixer-ho o de recordar-ho però és així, per voluntat política i per aritmètica. Per tant, nosaltres els catalans, que som gent elegant i honesta, no podem oblidar gràcies a qui hem aconseguit un Estatut que ens porta a les fites més importants d'autogovern que mai hem tingut, igual que com que som gent elegant i honesta no hem d'oblidar mai el partit que el va recórrer davant el Tribunal Constitucional, el Partit Popular, el mateix que recor-re la immensa majoria dels articles del nostre Estatut i després els copia fil per randa en aquelles comunitats on governen inclús en algunes que no ho fa.

El període de quatre anys transcorregut entre el recurs i la sentència del Tribunal ha estat un dels pitjors períodes de la jove democràcia espanyola en l'àmbit del respecte, la convivència, la tolerància i la solidaritat entre comunitats autò-nomes, només perquè el Partit Popular sap que només poden guanyar unes eleccions en un ambient de "cuanto peor, mejor" i ho apliquen de manera implacable a qualsevol àmbit de la vida política, i si ja és prou deplorable quan contemplen els espais de l'economia o la política exterior o la de defensa, crec que és realment rebutjable quan parlem de les relacions, que, per cert, tant diuen defensar, entre espanyols sense parar en barreres de desqualificacions i insults.

He de reconèixer que a la majoria dels nostres conciutadans catalans no els sorprèn ni els estranya aquesta manera d'actuar de la dreta espanyola, en tenen tradició, ho porten al seu ADN, ells són els amos…

El que possiblement sí que els estranyi és aquesta fixació estiuenca que alguns partits d'àmbit català han agafat amb el PSC, i en una cursa desbocada de figures de totes les files, des dels de primera fila fins als meritoris i meritòries que poden, potser, intentar anar a les llistes electorals, s'han dedicat a menysprear, insultar i desmerèixer el PSC i la tasca que ha fet i està fent per aquest país, i, de pas, al PSOE, del qual després a Madrid es volen fer els amics.

La sort és que encara que la democràcia sigui jove a casa nostra, ja porta prou recorregut com per reconèixer el que hi ha sota de les paraules, quines poden ser les intencions electorals que amaguen, i per això crec que és necessari recordar que a aquest nou Estatut li han sortit defensors que no sols no el van votar, sinó que el van combatre, d'altres que en el seu moment se n'atorgaven la paternitat, avui el diuen superat, i perquè els ciutadans no es plantegin el perquè del seu canvi de posicions, prenen el camí fàcil de la desqualificació del PSC, que, pel que sembla, som els únics que ens mantenim en la defensa d'allò que va votar Catalunya.

Els socialistes vàrem néixer com a partit en moments difícils per a la llibertat i per defensar-la i conquerir-la per a tots i totes. El nostre camí ha estat un camí de coherència i de compromís, hem estat sempre en la primera línia de les reivindicacions catalanes i de les socials i de l'estat del benestar, perquè no es poden entendre unes sense les altres, i quan hem governat a Catalu-nya i a Espanya sempre han estat moments dels principals avenços en els dos sentits, sense aventures ni dobles discursos.

La historia és aquí, i la incògnita a esbrinar és per què sembla que fem nosa a algú. Hi pot haver diversos motius: pot ser perquè amb el soroll es vol aconseguir que el poble de Catalunya no sàpiga que els socialistes estem compromesos amb el desenvolupament ple de l'Estatut i amb les nostres credencials és creïble aconseguir-ho. Catalunya necessita avui el compromís de la serietat i el rigor, necessita polítics compromesos amb la sortida de la crisi amb el mínim de cost social i compromesos que el futur de Catalunya sigui de progrés i de convivència. En aquest espai sempre s'hi podrà trobar el PSC. Fem nosa a algú? Po- sem en evidència, potser, les vel·leïtats d'algú? És el seu problema, no el del PSC i molt més encara, no el dels catalans i catalanes.

Catalunya necessita avui el compromís de la serietat i el rigor, necessita polítics compromesos amb la sortida de la crisi amb el mínim de cost social

Etiquetes: PSC?

Category: Tribuna
tornar enrera

Darreres opinions

04

02

2012

Lleida hi guanya

Antoni Mateu

02

02

2012

Alternatives

Xavier Maurel

27

01

2012

21

01

2012

Segarra-Garrigues, l'impuls definitiu

Josep Maria Pelegrí Aixut

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

La contracrònica

16

05

2011

De lin e de lan

18

12

2010

Viure per veure

06

06

2011

La Peixera

09

06

2011

La contracrònica

13

09

2010