| February - 2012 | ||||||
| Mon | Tue | Wed | Thu | Fri | Sat | Sun |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 |
03 | 04 |
05 | ||
| 06 | 07 | 08 | 09 |
10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||
| Mostrar les entrades del mes | ||||||

Tribuna
02
09
2010
Ni tan sols amb l'ajut dels sis vots del Partit Nacionalista Basc, un d'Izquierda Unida i els cinc o sis del Grup Mixt haurÃem arribat als 176 diputats necessaris. Ho vam aconseguir i va ser possible grà cies als 144 vots del PSOE, que des del primer moment va estar compromès amb la tramitació de l'Estatut a les Corts Generals.
Això podrà agradar més o menys de reconèixer-ho o de recordar-ho però és aixÃ, per voluntat polÃtica i per aritmètica. Per tant, nosaltres els catalans, que som gent elegant i honesta, no podem oblidar grà cies a qui hem aconseguit un Estatut que ens porta a les fites més importants d'autogovern que mai hem tingut, igual que com que som gent elegant i honesta no hem d'oblidar mai el partit que el va recórrer davant el Tribunal Constitucional, el Partit Popular, el mateix que recor-re la immensa majoria dels articles del nostre Estatut i després els copia fil per randa en aquelles comunitats on governen inclús en algunes que no ho fa.
El perÃode de quatre anys transcorregut entre el recurs i la sentència del Tribunal ha estat un dels pitjors perÃodes de la jove democrà cia espanyola en l'à mbit del respecte, la convivència, la tolerà ncia i la solidaritat entre comunitats autò-nomes, només perquè el Partit Popular sap que només poden guanyar unes eleccions en un ambient de "cuanto peor, mejor" i ho apliquen de manera implacable a qualsevol à mbit de la vida polÃtica, i si ja és prou deplorable quan contemplen els espais de l'economia o la polÃtica exterior o la de defensa, crec que és realment rebutjable quan parlem de les relacions, que, per cert, tant diuen defensar, entre espanyols sense parar en barreres de desqualificacions i insults.
He de reconèixer que a la majoria dels nostres conciutadans catalans no els sorprèn ni els estranya aquesta manera d'actuar de la dreta espanyola, en tenen tradició, ho porten al seu ADN, ells són els amos…
El que possiblement sà que els estranyi és aquesta fixació estiuenca que alguns partits d'à mbit català han agafat amb el PSC, i en una cursa desbocada de figures de totes les files, des dels de primera fila fins als meritoris i meritòries que poden, potser, intentar anar a les llistes electorals, s'han dedicat a menysprear, insultar i desmerèixer el PSC i la tasca que ha fet i està fent per aquest paÃs, i, de pas, al PSOE, del qual després a Madrid es volen fer els amics.
La sort és que encara que la democrà cia sigui jove a casa nostra, ja porta prou recorregut com per reconèixer el que hi ha sota de les paraules, quines poden ser les intencions electorals que amaguen, i per això crec que és necessari recordar que a aquest nou Estatut li han sortit defensors que no sols no el van votar, sinó que el van combatre, d'altres que en el seu moment se n'atorgaven la paternitat, avui el diuen superat, i perquè els ciutadans no es plantegin el perquè del seu canvi de posicions, prenen el camà fà cil de la desqualificació del PSC, que, pel que sembla, som els únics que ens mantenim en la defensa d'allò que va votar Catalunya.
Els socialistes và rem néixer com a partit en moments difÃcils per a la llibertat i per defensar-la i conquerir-la per a tots i totes. El nostre camà ha estat un camà de coherència i de compromÃs, hem estat sempre en la primera lÃnia de les reivindicacions catalanes i de les socials i de l'estat del benestar, perquè no es poden entendre unes sense les altres, i quan hem governat a Catalu-nya i a Espanya sempre han estat moments dels principals avenços en els dos sentits, sense aventures ni dobles discursos.
La historia és aquÃ, i la incògnita a esbrinar és per què sembla que fem nosa a algú. Hi pot haver diversos motius: pot ser perquè amb el soroll es vol aconseguir que el poble de Catalunya no sà piga que els socialistes estem compromesos amb el desenvolupament ple de l'Estatut i amb les nostres credencials és creïble aconseguir-ho. Catalunya necessita avui el compromÃs de la serietat i el rigor, necessita polÃtics compromesos amb la sortida de la crisi amb el mÃnim de cost social i compromesos que el futur de Catalunya sigui de progrés i de convivència. En aquest espai sempre s'hi podrà trobar el PSC. Fem nosa a algú? Po- sem en evidència, potser, les vel·leïtats d'algú? És el seu problema, no el del PSC i molt més encara, no el dels catalans i catalanes.
Catalunya necessita avui el compromÃs de la serietat i el rigor, necessita polÃtics compromesos amb la sortida de la crisi amb el mÃnim de cost social
04
02
2012
02
02
2012
27
01
2012
23
01
2012
21
01
2012