Segre.com: Viure per veure

Cerca per data

February - 2012
Mon Tue Wed Thu Fri Sat Sun
  01 02 03 04 05
06
07 08 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29  
Monday, 06-02-2012

Cerca per conceptes

 'indignats'   (i   Benvolgut   Calces   Déu   Hipocresia   Temps   calçotets   cel   cementiri   ciutats   col·lectiva   cor   d'Agost   enllà   fita   memòria   mort   radial   veritat 

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

Ultima modificació: 19:09segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicaci� de continguts

Viure per veure

Marta Alòs

Escriptora

06

09

2010

Caravanes solidàries

Tafanejant per Internet trobo al web de la revista digital de moda femenina woman.es una entrevista ben xocant: "Judit Mascó, de caravana solidària a Mauritània". Entre d'altres frivolitats, la model catalana (actualment presidenta del Festival de la Infància de la Fira de Barcelona i casada amb el gerent de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona) ens explica com és de fascinant el desert amb la sor-ra de color taronja i a vessar de petxines blanques. La revista acompanya l'entrevista amb fotografies de la Mascó amb mocador ètnic, la Mascó allitada damunt la sorra daurada tot assaborint un deliciós te maurità i, finalment, com és obligat en qualsevol reportatge solidari i progre, la Mascó acompanyada per un grup d'indígenes que l'observen bocabadats. De fet, una entrevista que ben bé podria passar sense pena ni glòria si no fos perquè, durant dos anys, la model Mascó va anar a veure els estels del desert gràcies a la gentilesa de l'ONG Barcelona Acció Solidària, l'organització vinculada estretament amb l'Ajuntament de Barcelona i que anualment organitza la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental, on l'any passat van ser segrestades tres persones: Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta, els dos darrers recentment alliberats. Tot i que sento una estima immensa per algunes ONG que conec internament i que sé que realitzen una tasca important, considero que les caravanes solidàries no són una manera eficient de cooperació i que la millor fórmula i la més eficient és aquella que treballa a la zona amb projectes locals, conduïda per tècnics experts i en col·laboració amb la mateixa població. Organitzar una caravana per lliurar material és una forma com una altra de seguir colonitzant, alhora que desmotives la població autòctona que sap que anualment arriba el manà dels Reis Macs pijo-progres-solidaris. I encara resulta més difícil d'explicar per què han de viatjar en aquestes caravanes, que paguem entre tots els ciutadans, persones com: el director del túnel del Cadí (Albert Vilalta), un conseller delegat de l'empresa Gecoinsa, especialitzada en obra pública a l'àrea metropolitana de Barcelona (Roque Pascual), una funcionaria de l'Administració de justícia de l'Hospitalet de Llobregat (Alícia Gámez) o l'esposa de l'alcalde de Barcelona, Belén Cosín. I l'any vinent pretenen organitzar una altra caravana de vacances pagades? No amb els meus diners, si us plau.

I l'any que ve pretenen organitzar una altra caravana de vacances pagades? No amb els meus diners

Etiquetes: Caravanes,solidàries

Category: Viure per veure
tornar enrera

Els articiles d'opinió més llegits en 10 dies

La contracrònica

16

05

2011

De lin e de lan

18

12

2010

Viure per veure

06

06

2011

La Peixera

09

06

2011

La contracrònica

13

09

2010