El més difícil - Segre.com
Barra LliureBarra Lliure
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Setembre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  01 02 03 04
05 06
07
08 09 10 11
12 13
14
15 16 17 18
19 20
21
22 23 24 25
26 27
28
29  
dimecres, 07-09-2016
dimecres, 14-09-2016
dimecres, 21-09-2016
dimecres, 28-09-2016

Cerca per conceptes

 ara   Bon   Catalunya   Com   Democràcia   d'Estat   electoral   electorals   Enquestes   Lleida   majoria   mena   Ni   Pacte   Pensar   política   propòsit   què?   temps   Temps 

Ultima modificació: segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Barra Lliure

Josep Borrell

Escriptor

25

05

2016

El més difícil

Si ja és difícil resoldre una situació complicada, com no ho ha de ser afrontar-ne quatre o cinc alhora, com posem per cas: refundar un partit, afrontar al mateix temps unes eleccions en què les enquestes et deixen malparat, governar-te en coalició amb independents i ERC, entendre’s parlamentàriament d’ordinari amb la CUP, respondre intel·ligentment a les provocacions de l’aparat de l’Estat o confeccionar uns pressupostos i pensar a pactar-los amb algú perquè reïxin. Dubto que tots aquests mandats puguin resumir-se en dos tal com passa amb els deu manaments. I no tinc clar que hi hagi tanta capacitat i intel·ligència per resoldre satisfactòriament tots els reptes al mateix temps. Ja sé que no depèn tot plegat de la decisió d’una sola persona i que cada problema té els seus equips de treball que cerquen les solucions més pertinents, possibles i eficaces. No deixa de ser un treball gegantí i titànic solucionar una d’aquestes qüestions sense haver-ne resolt unes de prèvies que les condicionen, que en són, dit d’una altra manera, la raó primera. Si s’ha resolt, per exemple, refundar el partit i, per tant, renovar, actualitzar, el seu discurs ideològic, les formes organitzatives i redefinir les seues prioritats pragmàtiques, seria lògic que el discurs del candidat electe de les primàries s’ajustés a les noves coordenades en què s’ha de situar el nou partit, que encara no sabem quines seran. És difícil, ara en diem complex, perquè les operacions internes que trasbalsen les organitzacions polítiques estan sempre subjectes, com tot en la vida, als ritmes accelerats dels contextos socials, de vegades tant que no tenim eines suficients per controlar-los racionalment adequadament, quan tenen lloc o en el moment en què es precipiten. No és igual plantejar una refundació d’un partit en un escenari majoritàriament independentista que en l’actual. Tot i així, dir ara que a CDC hi cap tothom que sigui catalanista i/o sobiranista no deixa de ser una filigrana estratègica prou intel·ligent que serveix perfectament per anticipar-se a qualsevol escenari de futur, tant si és tocant a república com tocant a tal-com-estem o potser pitjor. Sigui com sigui i ocupi l’espai polític que ocupi, el que obliga ara, demà i demà passat, és que el nou partit ha de compactar indispensablement en el seu ideari: sobirania, justícia, equitat i llibertat.



tornar enrera