Radicalitat democràtica - Segre.com
Barra LliureBarra Lliure
  • inici
  • contacte
  • mapa web

Cerca per data

Setembre - 2016
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
  01 02 03 04
05 06
07
08 09 10 11
12 13
14
15 16 17 18
19 20
21
22 23 24 25
26 27
28
29  
dimecres, 07-09-2016
dimecres, 14-09-2016
dimecres, 21-09-2016
dimecres, 28-09-2016

Cerca per conceptes

 ara   Bon   Catalunya   Com   Democràcia   d'Estat   electoral   electorals   Enquestes   Lleida   majoria   mena   Ni   Pacte   Pensar   política   propòsit   què?   temps   Temps 

Ultima modificació: segueix-nos al twitterEspai Cercle a Facebooksindicació de continguts

Barra Lliure

Josep Borrell

Escriptor

24

08

2016

Radicalitat democràtica

És el que practiquen, segons es diu, els moviments assemblearis. Lideratges compartits, absència de comitès executius, posada a debat del gran grup de totes les decisions que afecten un posicionament social, polític, econòmic o del caire que sigui, igualitarisme en l’anàlisi, en la presa de decisions i en el control sobre l’exercici de la delegació de responsabilitats en els executors. La radicalitat democràtica és una manera de funcionar socialment que s’oposa frontalment a les rutines de la política clàssica, consistent bàsicament en la delegació de responsabilitats en els representants dels partits que no han escollit sinó un nombre molt selecte de mandataris que a la vegada han estat triats entre els barons postulants i després de competir entre iguals i contra els parents. A mi em sembla molt bé la radicalitat democràtica. El problema de les radicalitats és que quan s’entaforen en les institucions deixen de ser inevitablement (si no és que intentes dinamitar-les i tens prou dinamita) radicals, per esdevenir normatives i, en conseqüència, interpretatives. La institució és igual a reglament i a reglament de reglament; a ordre i control, escalafó, procediment, registre, vistiplaus, torn de paraules, etc. És com si la radicalitat es posés en un carrer sense sortida o en un laberint. Les marees humanes, les acampades contra el sistema van ser un revulsiu important contra la “vella política”. Per aterrar en el món del pragmatisme, se’ls va dir que havien de traslladar la “lluita” en el cor dels ajuntaments, dels parlaments, en el ventre mateix del monstre contra el qual es lluitava. I així fou com va néixer Podem, En comú, en certa manera la CUP i altres “partits” que s’asseuen ara entre els escons. La radicalitat democràtica equival a radicalitat ètica, però l’ètica necessita de la moral perquè sigui pràctica. I els usos, els costums i determinats valors i contravalors que impregnen la vella política no es dilueixen en les institucions que les sustenten, sinó, en tot cas, fundant, creant, unes altres institucions, unes altres formes d’organització. I accedint-hi amb tota una altra càrrega moral, si calgués. Radicalitat vol dir des de l’arrel. I provocar canvis des de l’arrel mateixa implica, la majoria de les vegades, fer una revolució. I revolució vol dir, precisament, remoure-ho tot per recompondre-ho de nou.



tornar enrera