Fins a 750 euros al mes per un pis de 50 metres quadrats i 3.650 euros per una casa a Bellver de Cerdanya

El mercat immobiliari a Bellver de Cerdanya reflecteix una realitat preocupant amb lloguers que assoleixen els 750 euros mensuals per pisos de tot just 50 metres quadrats, segons les dades disponibles en portals com a Idealista. La situació evidencia una oferta limitada, amb només set immobles disponibles, mentre que els xalets i cases s’ofereixen entre 1.400 i 3.650 euros mensuals.

A Puigcerdà, capital de la comarca, la situació no millora: els pisos s’acosten als 900 euros al mes (975 euros per un habitatge de 95 metres) i les cases oscil·len entre 1.600 i 2.500 euros mensuals. Paral·lelament, la Cerdanya compta amb 1.282 habitatges d’ús turístic (HUTs), dels quals 250 són a la província de Lleida, mentre que a tot el Pirineu hi ha 4.006 habitatges d’aquest tipus, sumant més de 22.000 places disponibles.

Un recent estudi presentat en les jornades d’Esterri d’Àneu va establir que hi ha 4.719 habitatges turístics a tot el Pirineu, amb un preu mitjà de lloguer de 538,25 euros segons dades de 2022. El més alarmant és que el conjunt d’aquests HUTs podria donar empara al 80% de la població de la Val d’Aran, evidenciant el desequilibri entre habitatge turístic i residencial permanent.

Segones residències infrautilitzades i protestes veïnals

L’increment de preus ha generat un creixent descontentament entre els habitants locals, que troben cada vegada més difícil romandre als seus llocs d’origen a causa de costos inassumibles. Aquest malestar ha cristal·litzat en moviments socials com la plataforma Pirineu Viu, que ha denunciat públicament que nombroses segones residències romanen ocupades una mitjana de tot just catorze dies a l’any.

L’esmentada plataforma promou diverses mesures per abordar la problemàtica: regular els preus dels lloguers, aplicar limitacions estrictes als habitatges d’ús turístic, penalitzar fiscalment propietaris de terceres i quartes residències, i crear incentius fiscals per als qui recuperin habitatges buits i impulsin el lloguer social.

Mesures institucionals per frenar la proliferació de pisos turístics

Tant ajuntaments com la Generalitat han començat a implementar mesures per contenir l’expansió dels pisos turístics, observant-se ja un estancament en la concessió de noves llicències. A la província de Lleida, les comarques amb més concentració de HUTs són la Vall d’Aran (1.710) i la Cerdanya (1.282 en total, amb 250 en territori lleidatà).

Aquest fenomen no és exclusiu del Pirineu. Localitats costaneres com Sitges també compten amb aproximadament 1.700 habitatges d’ús turístic, malgrat haver suspès la concessió de noves llicències des de 2016, el que demostra la magnitud d’un problema que afecta diferents zones turístiques d’Espanya.