Hackers prorussos darrere d’atacs cibernètics a Lleida? La Diputació el ratifica i l'ajuntament n’investiga un altre

La Diputació ha denunciat davant dels Mossos d’Esquadra l’atac cibernètic que va patir dimecres passat, quan algunes de les seues pàgines web van deixar de funcionar de forma intermitent durant 12 hores (com va avançar SEGRE dijous passat). Per la seua part, la Paeria de Lleida investiga si fallades en el web municipal aquell mateix dia es van deure també a un atac informàtic. Aquestes incidències van succeir durant una onada d’atacs cibernètics a institucions i empreses de tot Espanya amb un rerefons bèl·lic i polític: grups de hackers prorussos se n’han atribuït part com a represàlia pel suport del Govern espanyol a Ucraïna. Aquest tipus d’accions són motiu de preocupació per a la Unió Europea (vegeu el desglossament).

Ningú no ha reivindicat encara els atacs cibernètics de dimecres a les administracions lleidatanes. En el cas de la Diputació, Jiménez va explicar que, tan aviat com van verificar els fets, el van posar en coneixement dels Mossos d’Esquadra. Va afegir que dos tècnics van estar de guàrdia dimecres a la nit per assegurar-se que l’atac no hagués tingut conseqüències inadvertides. Jiménez va recalcar que aquest tipus d’accions contra ens públics són cada vegada més freqüents i que la Diputació destina cada cop més recursos a ciberseguretat.

Per la seua part, fonts de la Paeria de Lleida van indicar que el web municipal va deixar de funcionar una hora, entre les 8.30 i les 9.30, i que els serveis tècnics de l’ajuntament investiguen si també va ser un atac cibernètic. Paeria i Diputació van recalcar que la caiguda dels seus web no va arribar a afectar els que s’utilitzen per a tràmits telemàtics.

Pàgines web de governs autonòmics com els d’Aragó i Castella-la Manxa, de diputacions com les de Girona, Osca, Ciudad Real, Toledo i Albacete, i d’ajuntaments com els de Saragossa, Irun o Gipuzkoa es compten entre les afectades. Tots aquests atacs cibernètics han estat reivindicats pel grup de hackers prorussos NoName057(16), que en els últims anys ha engegat accions d’aquest tipus contra països que donen suport a Ucraïna.

En tots els casos es tracta d’atacs per denegació de servei, que col·lapsen els servidors que allotgen els webs perquè deixin de ser accessibles per als usuaris. Això s’aconsegueix mitjançant l’ús de bots que formulen de forma automatitzada milions de peticions d’accés simultànies a les pàgines objecte de l’atac.

La Unió Europea busca protegir-se davant dels atacs informàtics russos

Mentre els webs de la Diputació i la Paeria de Lleida deixaven de funcionar dimecres, ministres de Telecomunicacions de la Unió Europea (UE) debatien a Varsòvia mesures conjuntes contra els atacs cibernètics russos. Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a la Sobirania Tecnològica, va afirmar que Europa s’enfronta a un “moment crucial, marcat per amenaces com el ciberespionatge, el sabotatge i el programari segrestador (segrest de dades per obtenir rescat”. Per la seua part, el ministre de Telecomunicacions polonès, Krzysztof Gawkowski, va alertar que ja s’experimenten “diferents nivells de guerra digital i híbrida a Europa” i va identificar Rússia com “l’adversari més gran”. Va apuntar que la possible suspensió d’operacions cibernètiques ofensives dels EUA contra Rússia “fa encara més important el fet que la UE desenvolupi la seua pròpia capacitat en ciberseguretat”.