Rucs pasturen a Mas de Melons en un projecte pilot per millorar els hàbitats de les aus estèpiques
Els animals, que han arribat aquest dimecres, viuran en règim de semillibertat i pasturaran en un espai inicial de 45 hectàrees
El ramat de rucs del pla pilot a Mas de Melons per mantenir l'hàbitat de les aus estepàries
La Reserva Natural de Mas de Melons ha iniciat un projecte pilot de pasturatge amb rucs per millorar els hàbitats de les aus estèpiques que viuen en aquest espai natural protegit, especialment les que nidifiquen a terra. Els rucs que han arribat aquest dimecres viuran en règim de semillibertat i pasturaran en un espai inicial de 45 hectàrees, que s’acaben de perimetrar, per fer un seguiment acurat del desenvolupament del projecte i avaluar el grau d’adaptació d’aquests animals a les especials condicions de la reserva. El ramat està format per cinc rucs i els responsables del projecte esperen que una de les aus més beneficiades serà la ganga, que fa els nius a terra i necessita que la vegetació no sigui especialment alta.
El projecte també preveu fer un seguiment de l’evolució de la vegetació a la zona pasturada i de la dieta dels rucs amb l’objectiu de donar continuïtat en un futur d’aquesta forma de maneig en l’hàbitat a la resta de la reserva. Inicialment, els rucs s'estaran a Mas de Melons fins a l'estiu.
La reintroducció del pasturatge amb rucs aporta nombrosos beneficis en l'àmbit ecosistèmic, segons els experts, donat que el seu pasturatge és més subtil, fins i tot, més que el de les ovelles. La baixa compactació del sòl que causen, així com la rusticitat i adaptabilitat d’aquests èquids a la vegetació estepària, resulta molt beneficiosa per ambients com el que hi ha a la reserva de Mas de Melons.
La ganga, la més beneficiada
El pasturatge dels rucs s’espera que beneficiï especialment la ganga, una espècie amenaçada en l'àmbit català i qualificada de vulnerable en el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. Entre altres, aquesta espècie requereix una estructura vegetal laxa, amb un recobriment vegetal inferior al 40% i una alçada de la vegetació en general no superior als 20-25 centímetres. Mas de Melons alberga la població més gran d’aquesta au a Catalunya. Aquesta estructura vegetal també és l’adequada per acollir poblacions d’alosa becuda, una altra espècie en perill d’extinció a Catalunya i que, actualment, només està present a la timoneda d’Alfés.
Així mateix, el projecte preveu ser favorable per altres ocells estèpics com el torlit, el gaig blau, el botxí, que troben el seu hàbitat idoni en guarets, erms i conreus gestionats per ramats d’oví, camps d’oliveres i ametllers d’aquest espai únic. També per altres animals que habiten en la reserva natural com ara el llangardaix ocel·lat, el gripau d’esperons o alguna espècie de ratpenat.
Suport de la Fundació Miranda i el CTFC
La prova pilot que s’inscriu en el marc del projecte europeu LIFE Connect Ricotí, compta amb el suport de la Fundació Miranda i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC). La Fundació Miranda ha aportat el ramat de rucs i s’encarregarà de formar l’equip de Mas de Melons per tal que puguin col·laborar i garantir el benestar del dia a dia d’aquests animals, i fer-ne el maneig més adequat. Així mateix, efectuaran el seguiment i atendran el procés d’adaptació dels animals a aquest espai àrid, amb vegetació singular i característica de territoris esteparis. Per la seva banda, el CTFC farà el monitoratge de tot el projecte, juntament amb l’equip de la Reserva Natural de Mas Melons.
