Caçadors de tresmils: Un grup de topògrafs revisa si dos agulles del Sotllo i tres del Besiberri compleixen els requisits
Continuaran amb els mesuraments el 2026
Els topògrafs de Sostremetries utilitzen tecnologia per satèl·lit per als mesuraments dels pics i de les seues prominències.
"Ens hem centrat a mesurar, i ara farem els càlculs durant l’hivern”, explica David Segura, un dels membres de Sostremetries, una associació integrada per cinc topògrafs catalans que s’ha proposat el repte de revisar els tresmils, els pics l’altitud dels quals se situa entorn dels 3.000 metres, per comprovar si compleixen les dos condicions que els situen com a tals: que el seu cim superi aquesta altitud i que l’última prominència superi els 10 metres d’altura respecte al següent nivell de terra.
Aquest treball, que es prolongarà “dos o tres anys”, coincideix amb el seu company Marc Calaf, que testarà si entren en aquesta categoria cinc agulles del Pirineu de Lleida: dos al Sotllo, a l’entorn de la Pica d’Estats al Pallars Sobirà, i tres entre el Besiberri Sud i el Comaloforno, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
El Maldito, entre l’Aneto i la Maladeta, ja no és un tresmil. - SOSTREMETRIES
Els dos primers, el Sotllo Nord i el Sotllo Nordoest, ja han estat revisats, mentre que a la segona zona la recollida de dades no ha finalitzat. Les cinc agulles compleixen la condició d’estar a més de 3.000 metres d’altitud, segons indiquen les dades de tecnologia Lidar (detecció i mesurament de distàncies amb imatges làser, per les sigles en anglès) de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), per la qual cosa l’estudi se centra en les dimensions de les prominències.
“Tots els candidats a ser mesurats aquest any van justos de prominència i cap per altitud. Seleccionem les que les tenen entre els 8 i els 10 metres i pugem a mesurar-los in situ amb un recpetor GNSS, que ens donarà resultats precisos”, indica Calaf.
Dotze tresmils a Lleida
Les agulles les prominències de les quals resultin mesurar deu metres o més aniran adquirint la consideració de pics de tresmil, una categoria que actualment n’ostenten dotze a la demarcació de Lleida: la Pica d’Estats, el Verdaguer, el Gabarró, el Sotllo i el seu avantcim nord i el Rodó de Canalbona, al Sobirà; el Comaloforno i la Punta Alta de Comalesbienes, a Boí; el Mulleres, a la confluència de l’Alta Ribagorça, Osca i Aran, i, a Aigüestortes, el Besiberri Nord, el Sud i l’agulla nord del Malavesina. Són els únics de Catalunya.
Al Culebras, a Montanui, ha ocorregut el contrari: continua tenint una altitud de 3.062 metres, però les dimensions de la seua prominència, inferiors als deu metres, han acabat per treure’l de la llista dels tresmils.
Així mateix, els treballs de mesurament es reprendran al juny o al juliol, en funció de com evoluciona el desglaç. La revisió inclou 85 pics al Pirineu, la majoria a Osca, amb 36 a la Maladeta, 12 al Perdiguero i 5 a Mont Perdut. Els primers càlculs apunten que l’actual llista de 216 tresmils pirinencs passaria a ser de 231 a l’incloure’n 31 i sortir-ne 16.
