Creen un document amb eines dirigides a persones properes a dones en situació de violència masclista
La iniciativa va nàixer al bar Centro del poble Maldà

Jenn Díaz i Nàdia Tolsà van presentar la guia divendres passat al bar Centro de Maldà. - LAIA PEDRÓS
Com ajudar una dona que pateix violència masclista per part de la seua parella sense fer més mal? Aquesta és la pregunta que ha inspirat la Guia d’acompanyants de dones en situació de violència masclista en la parella, presentada divendres passat al bar Centro de Maldà. La iniciativa ha estat impulsada per la cooperativa Al Centro la Vida SCCL, amb la creació de continguts a càrrec de Nàdia Tolsà, Jenn Díaz i Iris Borda.
“Aquesta guia va sorgir de la necessitat de saber com acompanyar una dona que pateix violència masclista per part de la parella, una situació en la qual ens hem trobat moltes vegades en un espai comunitari i obert al públic com aquest”, va relatar Tolsà. Segons va explicar, moltes persones intenten ajudar “més del compte” i, sense saber-ho, “poden acabar fent-ho malament o assumint rols que no són els més adequats”. L’objectiu de la guia és, per tant, oferir a la comunitat eines per poder actuar davant d’aquestes situacions. “Volíem canviar el focus: hi ha molts recursos dirigits a la víctima perquè identifiqui que està en una situació de violència, i aquests esforços són indispensables perquè la recuperació comença precisament amb la identificació, però pensàvem que faltava un recurs dirigit a l’entorn de la víctima, a les persones que no són professionals però que acabem acompanyant les víctimes”, va destacar Díaz.
Per la seua banda, el departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat ha subvencionat una part del projecte, mentre que la resta s’ha finançat amb aportacions col·lectives. D’altra banda, l’elaboració del material ha estat molt participativa i s’ha desenvolupat a través de tres processos amb dones supervivents, persones acompanyants i nombroses entitats de tot Catalunya.
La guia es pot descarregar gratuïtament a internet en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, àrab i romanès. “Volem que no tingui barreres econòmiques, lingüístiques ni físiques”, van explicar les seues impulsores.
Responsabilitat comunitària
La guia parteix d’una convicció: les violències masclistes no són un problema privat que s’hagi de resoldre en solitud, sinó una responsabilitat que interpel·la tota la comunitat. La seua finalitat és oferir una “petita caixa d’eines” perquè el gest de suport es transformi en un acompanyament més conscient i respectuós. En aquest sentit, el text recorda que moltes dones aconsegueixen sortir de situacions de violència gràcies al suport d’algú del seu entorn. De vegades, una conversa, un silenci o un gest de confiança poden ser el primer pas per demanar ajuda.
D’aquesta manera, la publicació va dirigida a persones que, sense ser professionals, estan a prop d’una dona que pot estar patint violència masclista: amistats, familiars, veïns o companys de feina. Així mateix, també adverteix que algunes reaccions de l’entorn, sovint sense mala intenció, poden dificultar encara més la situació: dubtar del relat, pressionar per prendre decisions ràpides, qüestionar la salut mental, infantilitzar la dona, desacreditar-la si consumeix substàncies o fer comentaris que la culpabilitzin.
La guia s’estructura en quatre blocs. El primer, Reconeixement, explica què significa acompanyar, quins són els límits d’aquest rol i com evitar la revictimització. El segon, Interseccionalitat, convida a tenir en compte factors com l’edat, factors culturals, la situació econòmica, l’habitatge o la presència de criatures. El tercer bloc, Supòsits habituals, aborda escenaris freqüents, com que la dona no reconegui la violència, que no vulgui denunciar, que torni amb l’agressor o que talli el contacte amb el seu entorn. El quart, Recursos, recull informació sobre drets laborals, el procés judicial, serveis d’atenció i violència digital, a més d’un glossari amb termes com gaslighting i els recursos disponibles.
Finalment, en cas de risc immediat, la guia remet al bloc crític Moments de risc, que està situat al final del document i que afirma que en aquells moments la seguretat i la protecció han de ser la prioritat. La presentació a Maldà va ser la primera d’algunes de previstes per tot Catalunya.