D’Andorra a Catalunya per avortar: un total de 146 residents al Principat van interrompre el seu embaràs en centres catalans el 2025
La majoria, pràcticament set de cada deu, van ser interrupcions farmacològiques

L’hospital de la Seu facilita interrupcions amb medicació des de l’any 2021. - C. SANS
Un total de 146 dones residents al Principat d’Andorra van avortar en hospitals públics catalans durant l’any 2025. Així consta en les dades facilitades per la conselleria de Salut de la Generalitat sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs. Aquesta xifra consolida la tendència a l’alça, ja que el 2024 havien estat 143, el 2023 van ser 142, un any abans havien estat 130 i, encara en plena pandèmia de la covid, el 2021 van ser 117. Cal tenir present que aquests números no representen el total de dones que van avortar, ja que n’hi ha altres que ho podrien haver fet en centres privats de Catalunya, de qualsevol altra comunitat autònoma espanyola o d’altres països com França.
La majoria dels avortaments, pràcticament 7 de cada 10, van ser farmacològics. Aquest mètode s’aplica o no en funció del temps de gestació: si és menor a deu setmanes, es pot portar a terme a casa amb la medicació que proporcionen professionals sanitaris o a l’hospital. Més enllà d’aquest període, es farà amb ingrés en un centre hospitalari. En la resta de casos van ser intervencions quirúrgiques. L’hospital de la Seu facilita la interrupció amb medicació des de l’any 2021.
Onze de menys de 20 anys
Les franges d’edat de les dones que es van sotmetre a la interrupció de l’embaràs indiquen que el grup més nombrós va ser el de les compreses entre 30 i 34 anys, que suposen gairebé un 30%. En segon lloc se situen les dones d’entre 20 i 24 anys i entre 35 i 39, exactament amb el mateix nombre de casos (28, un 19%, respectivament). Després hi ha les d’edats compreses entre 25 i 29, amb 27 interrupcions. En onze dels casos es tractava de dones de menys de 20 anys i, en nou, de majors de 40.
Les dades també apunten al fet que la meitat de dones vivien en parella, 43 estaven soles i 21 amb pares o familiars. En sis dels casos convivien amb persones alienes al nucli familiar i en tres casos més no consta aquesta informació. L’estat civil de la majoria, més d’un centenar, era la solteria. Respecte a la situació laboral, dotze eren estudiants i només consta una persona en situació d’atur i una altra persona amb una feina de cures no remunerada. La resta eren treballadores assalariades o per compte propi.
La informació recull també el nivell d’estudis: en aquest cas la major part va declarar haver cursat batxillerat o una formació professional. Són pràcticament el 35 per cent del total (51). Les dones amb estudis universitaris eren 40 (27,4 per cent del total), mentre que dotze no tenien estudis.