SEGRE

La memòria culinària de la Ribagorça busca sobreviure al pas del temps

Projecte per conservar receptes i coneixements a través de testimonis de la comarca

Taller participatiu en el qual es van donar a conèixer algunes receptes al Pont de Suert. - E.FARNELL

Taller participatiu en el qual es van donar a conèixer algunes receptes al Pont de Suert. - E.FARNELL

Esmeralda Farnell

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“Sempre he ajudat i aportat les receptes que conec, encara que no sé si prevaldran en el temps. Aquest és un bon projecte per preservar-les”, va admetre Palmira Subirana Ribera, de 83 anys, filla del poble de Sarroqueta i veïna del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Ella és una de les veus que participen en el projecte Dones, sabers i sabors. Guardians de la memòria culinària de la Ribagorça, una iniciativa que vol evitar que s’apaguin els sabers que durant generacions s’han transmès a les cuines d’aquesta comarca pirinenca.

Va explicar amb detall com s’elabora la coca de greix, un plat associat al Dijous Gras i al Carnaval en localitats com Durro, Sarroqueta o el Pont de Suert.

En lloc d’aigua, la massa es prepara amb un caldo molt gras de cansalada, amb morro i orella; després s’afegeix farina, panses i, després de reposar en fred, es torra a la graella o es fregeix. Es talla i s’endolceix amb mel. “És una tradició del territori, encara que cada vegada s’elabora menys.”

La seua preocupació resumeix el sentit del projecte: conservar no només els plats, sinó la forma de vida, els ingredients i els coneixements que els fan possibles.

Dones, sabers i sabors està impulsat pel Centre d’Estudis Ribagorçans (Cerib), l’Associació Cultural i Gastronòmica Amics de Vilaller, l’ajuntament del Pont i el consell comarcal. La iniciativa es va presentar en un taller a la Cofraria de Sant Sebastià del Pont, coincidint amb el dia de les Dones Rurals, i va reunir persones de la comarca disposades a compartir records, experiències i coneixements culinaris.

Dones d’Areny, a la Ribagorça aragonesa, van reconèixer algunes llavors antigues. - E.FARNELL

Dones d’Areny, a la Ribagorça aragonesa, van reconèixer algunes llavors antigues. - E.FARNELL

Espai participatiu

L’encontre es va concebre com un espai participatiu per respondre preguntes tan senzilles com reveladores: com cuinaven els avis i les àvies?, quins ingredients, espècies i estris utilitzaven?, quines receptes han arribat fins avui?... La jornada va buscar recuperar la memòria de les pràctiques culinàries locals, des de l’obtenció i conservació dels aliments fins a les tècniques d’elaboració, els estris de cuina i les receptes vinculades a la vida quotidiana i a les celebracions populars.

Però el projecte té també una dimensió de reconeixement. Vol retre homenatge a les dones rurals que, durant generacions, han estat les principals guardianes del patrimoni gastronòmic i del rebost del Pirineu. Al taller no només es va parlar de cuina: es van compartir fotografies, estris antics, llavors i records familiars, en una experiència pensada per connectar el passat amb les noves generacions.

Tradició i identitat

“La part gastronòmica té una clara vocació de recuperació, no només dels sabors, sinó dels sabers”, explica Berta Fueyo, membre de l’Associació Cultural i Gastronòmica Amics de Vilaller. “Va de la mà d’aquest coneixement ancestral. Recuperar la tradició i la identitat dels nostres pobles a través de com es feia i què es feia; recuperarem records, no només la recepta.”

Lourdes Gallart, de casa Basuré de Llesp, posa nom a aquesta cuina d’aprofitament que el projecte vol documentar. “Moltes de les receptes de l’Alta Ribagorça naixen del que hi havia a les cases, del que es guardava per passar el fred hivern, depenent de la temporada, de la cuina de l’aprofitament”, va dir. Recorda la coca de greix, el mostillo, el confitat, el corder farcit o la menusia de Durro i Taüll, un guisat elaborat amb potes de corder i triperia. També evoca les receptes que li van ensenyar la mare (de Malpàs) i la sogra, com les pastes amb nata de llet i nous o els matons amb llet de vaca de dos dies després de parir.

Entre els resultats previstos destaca la creació d’un mapa interactiu de la memòria culinària de la Ribagorça. L’eina digital recollirà peces audiovisuals, fotografies i textos divulgatius protagonitzats per persones del territori, per atansar la gastronomia local a les noves generacions.

El mapa no es limitarà a la part catalana de la comarca, sinó que incorporarà la Ribagorça aragonesa. De fet, el cap de setmana passat es va celebrar una trobada a Areny per sumar testimonis i iniciar l’elaboració del mapa a partir de les històries recollides.

La intenció és que qualsevol persona pugui consultar a internet receptes, curiositats, usos d’estris antics i menjars associats a festivitats, així com els records que aporten.

“Es tracta de posar de relleu un patrimoni compartit i preservar-lo, per evitar que es perdi”, assenyala Fueyo. El projecte vol, a més, teixir una xarxa de persones i municipis de tota la Ribagorça, des de la lleidatana fins a Benavarri, per completar el mapa amb nous testimonis i documents.

Una altra de les línies del projecte és la creació d’un banc de llavors que documentarà, protegirà i dipositarà varietats agrícoles i llavors tradicionals. “No es tracta només de cuinar, sinó de com conreem aquests aliments”, explica Fueyo. La iniciativa busca recuperar varietats locals que podrien desaparèixer. Els bancs de llavors permeten preservar varietats locals d’interès agrari i evitar la pèrdua de recursos fitogenètics essencials per a l’alimentació actual i futura.

tracking