SEGRE

ENTREVISTA

Regina Rodríguez Sirvent: "Escriure des de l’humor i des del que és propi té valor

Després de l’èxit de la seua primera novel·la, ‘Les calces al sol’, l’autora de la Cerdanya torna amb ‘Crispetes de matinada’, un relat sobre com trobar cada un el seu lloc

Regina Rodríguez Sirvent - IGNASI GÓMEZ CABRERA

Regina Rodríguez Sirvent - IGNASI GÓMEZ CABRERA

Núria Codony
LLEIDA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Regina Rodríguez Sirvent (Alp, 1983) va presentar ahir al Cafè del Teatre la seua segona novel·la, Crispetes de matinada (La Campana). L’escriptora, un dels fenòmens de la narrativa catalana recent amb Les calces al sol (2022), es troba en plena gira de presentació del llibre.

D’on naix la seua vocació per escriure?

Jo vaig estudiar Psicologia, però sempre havia sentit que volia escriure. Quan vaig tornar d’Atlanta (igual que Rita Racons, la protagonista de les meues dos novel·les), ho tenia clar, però vaig estar gairebé una dècada sense trobar la meua veu. Va ser un viatge llarg però alliberador.

Què la frenava?

Creia que l’humor era menor i que explicar coses quotidianes no era prou literari. Intentava buscar històries més “importants”, però no hi connectava. Això va canviar quan vaig acceptar que la meua veu és aquesta. Que escriure des de l’humor i des del que és propi també té valor.

A què es dedicava abans de ser escriptora?

He fet de tot: ordenar historials a l’hospital de Puigcerdà, vendre vi al Japó i també tinc una empresa de rutes gastronòmiques. Han estat anys de treballs molt diversos. Hi ha un punt d’inflexió clar quan m’acomiaden d’una feina. Allà toco fons i tot canvia. D’això tracta aquesta història.

La novel·la és autobiogràfica?

Tot és real, però no tot és literal. Hi ha parts protegides i altres transformades perquè la història funcioni. Però sí, jo soc la Rita Racons i ella forma part de la meua identitat.

És una continuació de ‘Les calces al sol’?

Sí i no. Es pot llegir de forma independent, encara que comparteix univers i to.

Quin paper té l’humor?

És fonamental. Ho vaig viure quan el meu fill va nàixer prematur i vaig passar mesos a l’UCI. Riure era l’únic que em sostenia.

Amb què vol que es quedi el lector després de llegir la novel·la?

Amb la idea d’intentar allò que senten. Escoltar aquesta veu interna encara que no sàpiguen on els portarà.

Ha sentit pressió després de l’èxit del primer llibre?

No gaire. Intento centrar-me a gaudir del procés. Jo no m’esperava per a res l’èxit de Les calces al sol. No coneixia el món editorial. En pocs mesos es va convertir en el llibre més venut per Nadal.

Encara li queden més aventures per viure, a la Rita?

Crec que sí. No tinc por de quedar-me sense inspiració mentre continuï divertint-me.

tracking