SEGRE

CONFERÈNCIES

El paper femení a l’antiga Grècia: L’hel·lenista Pedro Olalla ofereix a La Fatal de Lleida un seminari sobre la rellevància de la dona al món antic

L’autor qüestiona els tòpics històrics sobre la subordinació del gènere

Ramon Souto, editor d’Eclecta i copropietari de La Fatal, ahir amb Pedro Olalla. - IOLANDA SEBÉ

Ramon Souto, editor d’Eclecta i copropietari de La Fatal, ahir amb Pedro Olalla. - IOLANDA SEBÉ

Núria Codony
LLEIDA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La història de l’antiga Grècia se sol explicar sempre en masculí. Tant la democràcia com la filosofia hi tenen alguns dels seus grans referents, però el paper de la dona en aquella civilització va ser sempre secundari? Aquesta va ser la premissa amb què Pedro Olalla (Oviedo, 1966) va obrir ahir a La Fatal el seminari Mujer y mundo griego, que va reunir una quarantena d’assistents. “Quan ens atansem a la història, sembla que donem per fet que la dona ha estat sempre preterida”, va assenyalar l’hel·lenista. El seu propòsit era qüestionar aquests tòpics i contrastar-los amb els testimonis disponibles per “jutjar si realment ha estat així sempre”. Olalla és escriptor, hel·lenista i professor. Resideix a Atenes des de fa prop de trenta anys i compta amb una llarga trajectòria dedicada a la cultura grega, amb més de vint-i-vuit títols publicats.

Al llarg de la sessió, l’autor d’obres com Atlas mitológico de Grecia (Eclecta) es va remuntar fins al neolític per rastrejar la consideració de la dona en les primeres societats. Els mites i els rituals, va explicar, “conserven testimonis d’una presència femenina vinculada a la terra, la lluna, la fertilitat i la saviesa”, oferint així una perspectiva que permet qüestionar la idea que les dones van ocupar sempre una posició subordinada. L’autor també va recórrer a la filosofia per demostrar que la igualtat no és una qüestió exclusivament contemporània. Com a exemple, va recordar Plató, que a La República defensava que les capacitats naturals no depenen del gènere. També va recuperar les reflexions de Plutarc sobre la virtut i el coratge compartides per tots dos.

La jornada va acabar amb un col·loqui en el qual els assistents van poder intercanviar impressions amb l’autor, ampliant un debat que va més enllà del món grec.

Olalla va visitar el Morera per presentar un atles sobre mitologia

El seminari d’ahir a La Fatal no va ser la primera ocasió en què Pedro Olalla va passar per Lleida. El mes de maig passat, l’autor hel·lenista ja va estar a la ciutat per presentar al Museu Morera Atlas mitológico de Grecia, una obra publicada per l’editorial lleidatana Eclecta. La trobada va reunir prop d’un centenar de persones i va comptar amb una conversa entre l’autor i Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La publicació, fruit d’anys d’investigació sobre el terreny, recull les històries de prop de 900 personatges de la mitologia grega i les situa als seus escenaris geogràfics reals. Aquesta nova edició, que actualitza i amplia la publicada fa vint-i-cinc anys, incorpora noves referències topogràfiques i etimològiques, així com coordenades que permeten localitzar els escenaris reals dels antics mites grecs.
tracking