Un de cada cinc joves lleidatans que estudien també treballa

El nombre de joves d’entre 16 i 29 anys que compaginen feina i estudis a la demarcació de Lleida –els coneguts com sí-sí– ha augmentat de forma notable l’últim any, segons destaquen les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al tercer trimestre d’aquest any. En total, a la província es comptabilitzaven 72.900 joves en aquest tram d’edat, dels quals 15.300 és a dir, el 21%, estudien i treballen alhora. La xifra suposa un augment respecte al mateix període del 2024, quan hi havia 67.900 joves i 12.700 dels quals combinaven aquestes dos activitats. Aquest creixement confirma una tendència a l’alça en la inserció laboral juvenil compatible amb la formació, un fenomen que contrasta amb la reducció del grup conegut com ni-ni –aquells que ni estudien ni treballen– que representen actualment un 19% del total.

Aquest increment dels joves que compaginen els estudis amb un treball s’ha enfortit en els darrers anys, ja que si tenim en compte les dades de fa una dècada, aquest col·lectiu no arribava a la demarcació ni al deu per cent. Aquest creixement es deu en part a la situació econòmica, amb una evolució de l’ocupació positiva, però també per un canvi generacional que prioritza la formació i l’ocupació simultanis i el foment d’aquesta pràctica, davant la falta de mà d’obra en molts sectors. Aquesta situació també ha fet que el nombre de ni-ni caigui en els últims deu anys en més de set punts percentuals, ja que en el tercer trimestre del 2015 el nombre de lleidatans d’entre 16 i 29 anys que no estudiava ni treballava se situava en el 26,62 per cent. Les últimes dades de l’EPA també reflecteixen una situació positiva en el mercat laboral de les llars lleidatanes. I és que a la demarcació se’n comptabilitzaven entre els mesos de juny i setembre un total de 136.200 en els quals almenys una persona era activa, és a dir, que estava en edat i condicions de treballar, dels quals 12.700 tenien tots els membres ocupats. Això representa més d’un 90% del total, una xifra 2 punts percentuals per sobre de la registrada un any enrere. Per la seua part, el nombre de famílies amb tots els membres a l’atur va caure per sota de les 5.000 en comparació amb les 5.600 que es registraven un any enrere, malgrat que aquestes xifres amb prou feines arriben al 5%, lluny de les taxes del 8% que es registraven fa una dècada, quan les llars amb plena ocupació arribaven al 78% a la província.

Això, a més de la millora de l’evolució de l’ocupació des de la pandèmia, es podria deure al canvi estructural que s’ha donat en les famílies i a la necessitat de disposar de més ingressos per l’alt cost de la vida.