Lagravera, el celler que recupera vinyes històriques i aposta per vins biodinàmics d’altura
Situat entre la Noguera i el Segrià, el projecte elabora vins ecològics com l’Ónra blanc i negre, fruit d’una filosofia sostenible i d’un sòl regeneratiu amb varietats ancestrals
Lagravera ofereix una proposta vinícola i enoturística molt interessant.
El projecte de Lagravera, nascut entre el vessant sud de la serra Llarga i el riu Noguera Ribagorçana, a cavall entre la Noguera i el Segrià i a tocar del límit amb l’Aragó, va començar retornant a la vida un terreny erm del qual se n’havien extret graves: Vinya Núria.
El celler també va explorar altres zones, essent rellevant l’espai batejat com el Vinyet, al costat del riu Farfanya, on es va redescobrir vinya plantada el 1889. En aquesta finca s’hi pot trobar també una àmplia gamma de varietats ancestrals o encara poc conegudes. “És un museu de la nostra història”, expressa Pilar Salillas, directora general i enòloga de Lagravera.
Altres zones de cultius són les Pedrisses d’Ibars, on s’han arribat a identificar una desena de varietats de raïm, o Mas la Parra, a 700 metres d’altitud. “L’altura ens permet obtenir vins equilibrats”, apunta Salillas. Les terres on cultiven registren contrastos de temperatura que protegeixen el raïm de manera natural, reduint la quantitat de sulfits i atorgant millor color, sabor i textura als seus vins.
De fet, Lagravera és l’únic celler de la DO Costers del Segre que treballa de forma Certificada Ecològica (CCPAE) i Biodinàmica (Demeter International). “Això significa que la nostra manera de cultivar serveix per regenerar el sòl, essent part d’una cosa molt important: una filosofia, que implica també minimitzar l’ús de químics tant al camp com al celler”, afirma Salillas.
Des de fa uns mesos, el celler elabora vins (un de blanc i un de negre) inclosos en la DO Costers del Segre; els Ónra, definits com “tot un honor” i que sorgeixen de la finca de Vinya Núria i Mas La Parra, amb un terroir de còdols del riu Noguera Ribagorçana i sorres amb presència de guixos barrejat amb un terroir d’alçada (700 metres) per trobar un balanç natural. El blanc és un cupatge de garnatxa blanca amb un toc de sauvignon blanc. Té un perfil floral delicat i fresc amb notes cítriques, fruita blanca i groga. El final és salí i mineral refrescant, “recordant els guixos de la terra on es cultiva”, diu Salillas. L’Ónra negre, per la seva part, s’elabora, principalment, amb garnatxa negra, i amb cabernet sauvignon, malbec i una mica de monestrell. Té una criança de 12 mesos en botes de roure francès i de quatre anys en botella per afinar-lo de forma natural. Ofereix un bon equilibri entre fruita i les notes de roure, amb un final llarg i balsàmic. “És un vi superfí i 360 graus perquè estimula les diferents parts de la nostra boca”, comenta
