SEGRE

Antoni Lacasa Ruiz: “Viure i adonar-se que cadascú és únic en l’evolució és un privilegi”

Antoni Lacasa Ruiz (Lleida, 1946) ha dedicat més de cinquanta anys a l’estudi dels fòssils, esdevenint un expert en paleontologia a les terres de Ponent. Durant la seva trajectòria, ha procurat acostar aquesta ciència a la població, especialment des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i sobre el terreny. Però també a través de la literatura i l’escriptura de diversos llibres. La seva última publicació és Somos únicos (Círculo Rojo, 2026), que esdevé precisament una reflexió sobre la singularitat de l’evolució i dels éssers vius

Antoni Lacasa Ruiz: “Per què l'èsser humà ha de tenir més del doble de cervell que un goril·la?”

Antoni Lacasa Ruiz: “Per què l'èsser humà ha de tenir més del doble de cervell que un goril·la?”

Publicat per
IGNASI GÓMEZ CABRERA

Creat:

Actualitzat:

Lacasa és un dels impulsors de la Geosala, una màquina del temps ubicada al carrer Lluís Companys de Lleida. Dins s’hi preserva, entre altres, una magnífica col·lecció paleontològica amb fòssils dels diferents continents. La mostra, per una banda, divulga els segells del nostre passat i, de l’altra, desperta la curiositat i la reflexió. Prova d’això és el llibre de Lacasa, un conjunt de pensaments sobre els engranatges de l’evolució que fan possible l’existència dels éssers vius, especialment dels humans i la singularitat de la seva consciència i capacitat de relacionar-se amb el seu entorn. Es tracta d’una realitat que sovint queda en segon pla, malgrat que és quelcom, diu, “prodigiós” i “únic” en tot el que coneixem.

Considera que el llibre esdevé una profunda reflexió després de més de mitja vida dedicada a l’àmbit paleontològic?

Sí, bàsicament, Somos únicos no és un llibre científic, sinó de reflexions. Després de cinquanta anys observant la capacitat dels fòssils d’estendre la vida en el passat, i d’imaginar quin devia ser l’ambient fa milions d’anys, t’adones progressivament de la transcendència de la paleontologia perquè penses: Mare de Déu! Tot això ha existit abans que nosaltres i, a més, ho ha fet amb una estructura i una harmonia totalment lògiques i justificades. Això també et porta a reflexionar sobre l’existència prodigiosa dels éssers vius, sobretot dels humans, ja que requereix multitud de processos i components ben diferents perquè tot funcioni correctament. Com en diem, de tot això? Alguns en diuen miracle... i, realment, la vida ho és. Però si esbrines com funciona, és com un rellotge, cal donar-li corda, fer-lo vívid... Són idees, pensaments, que he volgut incloure en aquest nou llibre.

La lectura de Somos únicos també farà reflexionar el lector?

És un llibre que, realment, planteja moltes qüestions i poques respostes. Però les persones que el llegeixin hi trobaran preguntes que potser no s’havien acabat de fer.

Per exemple?

Per exemple: per què l’ésser humà pot pensar? Aparentment, és natural que ho faci, perquè tenim acceptat i sabem que una persona ho pot fer, oi? Anem un pas més enllà: per què el seu cervell té desenes de milers de milions de neurones i cèl·lules? Si, fent un passet més, les agafem i les separem, ja no fan la mateixa funció. Però, quan estan totes connectades, apareix el que jo anomeno un epifenomen. És a dir, un fet que va més enllà del que seria esperable, com ho és el pensament. I, abans d’això, hi ha una altra qüestió: adonar-nos de qui som, perquè és una cosa que no hem escollit, oi? El fet és que una persona té un sexe determinat, però en podria haver tingut un de diferent... podria ser un home, una dona o, fins i tot, ser... una vaca (riu). A més a més, li ha tocat viure avui en comptes de fa mil anys, i néixer en un lloc en comptes d’un d’altre, coses que tampoc ha pogut escollir.

Hi ha molts factors diversos que ens han portat a ser qui som i fins avui dia.

Només cal pensar en els teus avantpassats: avis, besavis, rebesavis i tots els altres familiars, i en la cadena que ho uneix tot. Si aquesta s’hagués trencat, ja no seríem aquí. En aquest sentit, hi ha coses que et capfiquen, per exemple, el fet que dos persones es coneguessin fa mil anys en unes circumstàncies en què potser no s’haurien hagut de conèixer. I això passa generació rere generació. Després, una d’elles es casa amb l’altra, tenen fills i es va formant un arbre de descendents que arriba fins a nosaltres.

Antoni Lacasa:

Antoni Lacasa: "Ens adonem que existim, que pensem, que surt el sol... com que són coses habituals, ens resulten familiars, però són extraordinàries "

Tot plegat també el fa reflexionar sobre aquesta capacitat de la vida de persistir al llarg del temps, oi?

Sí. I no pels fòssils en si mateixos, que només em diuen que aquella bèstia va existir fa milions d’anys, molt temps abans que qualsevol ésser humà, sinó perquè veus les simetries, les formes, i penses: “És realment impressionant.” I aquesta sorpresa la trasllado a l’actualitat. Al llibre parlo d’una mosca, i em diràs que és un animal molest. D’acord, el que tu vulguis. Però també és un mecanisme viu de la més alta enginyeria, com nosaltres, els humans. Som les úniques criatures que existeixen en aquest planeta i, possiblement, en una gran part de l’univers conegut amb aquesta capacitat per pensar i a la vegada d’adonar-se del seu pensament. A més a més de formar part de la natura i d’observar-la. Digues si no és sorprenent, prodigiós!

I una gran responsabilitat, no?

El gran goril·la, que pesa uns dos-cents quilos, no té ni la meitat de cervell que l’ésser humà, però es desenvolupa perfectament. Aleshores et preguntes: per què els humans n’hem de tenir el doble? Són preguntes que t’aviven el pensament.

I cada persona, a més, és singular.

En aquesta història fantàstica de la Terra, de la vida –es dirigeix a l’entrevistador–, hi ets tu, i ets únic en tota l’evolució. No n’hi haurà cap altre d’igual. És fascinant.

No tothom s’atura a pensar-ho, és clar.

És clar que no. La gent té la seva feina, la seva ocupació, les seves obligacions... No tothom pot aturar-se a pensar el perquè de les coses. Jo ho he fet perquè els fòssils m’hi han portat. Ens adonem que existim, que pensem, que surt el sol... El que passa és que, com que són coses habituals en el nostre dia a dia, ens resulten familiars: els arbres, les persones... –però tot és extraordinari–. I, quan ho veus amb més claredat, el teu caràcter també canvia una mica, saps? Perquè dius: “On m’he posat!”

És un privilegi, la vida.

Tot plegat és un prodigi, diria que fruit d’un pensament superior al nostre. És un privilegi viure, malgrat totes les circumstàncies adverses que puguin passar. I també ho és adonar-se, com deia, que un mateix és únic en tota l’evolució. I el llibre és precisament això: som aquí. I, a partir d’aquí, que el lector pensi el que consideri.

Aquest conjunt de reflexions parteix de la seva passió vital, els fòssils, i en concret dels vivents.

Els científics, els biogeòlegs i els geòlegs calculen que la vida va aparèixer fa uns 3.800 milions d’anys, quan la Terra ja en tenia 4.500. És a dir, al voltant de mil milions d’anys després de la formació del planeta ja hi havia els primers vestigis vitals, un fet palpable en els fòssils. Al llarg del temps, la vida va evolucionar progressivament. I durant els últims 600 milions d’anys, van començar a aparèixer les criatures fins a arribar al dia d’avui.

A Lleida, a part de la Geosala, en tenim proves arreu, d’això que diu.

Podem trobar fòssils pels carrers, en edificis i en altres espais. Per exemple, als Camps Elisis de Lleida hi tenim ginkgo biloba, uns arbres preciosos, especialment per les seves fulles, part de les quals són lobulades. Entre altres coses sorprenents, són més antics que l’aparició dels dinosaures a la Terra i són considerats fòssils vivents.

tracking