La fi del Challenger: aquest dimecres es compleixen 40 anys del fatídic accident de la NASA
L'accident, televisat en directe per tot el món, es va endur la vida dels seus set tripulants i va aturar les missions espacials durant tres anys
L'explosió del 'Challenger' es va televisar a tot el món.
Ara fa 40 anys que vam poder viure en directe per televisió una de les imatges més impactants de la història de l’exploració espacial i un dels sinistres que probablement es recordaran per sempre. A quarts de sis de la tarda hora catalana del dia 28 de gener de 1986, el transbordador espacial Challenger es va enlairar des del Centre Espacial Kennedy davant la mirada de milions d’espectadors arreu del món. Només 73 segons després del llançament, la nau es va desintegrar en ple vol i esdevindria una de les tragèdies més colpidores de la història de l’exploració espacial.
Sabies que...?
A la fila del darrere, d’esquerra a dreta: Ellison S. Onizuka, Sharon Christa McAuliffe, Greg Jarvis i Judy Resnik. A la fila del davant, d’esquerra a dreta: Michael J. Smith, Dick Scobee i Ron McNair.
El programa de la NASA del transbordador espacial o Space Shuttle representava, en aquell moment, la promesa d’un accés a l’espai més rutinari i assequible. Era un projecte que permetia traslladar càrrega i astronautes a l’espai amb unes naus reutilitzables que eren especialment vistoses, del seu enlairament amb els coets de combustible i motors adjacents fins al seu aterratge com una mena d’avió planador espacial.
La missió STS-51-L del Challenger no era una massa excepcional des del punt de vista científic, però sí des del simbòlic: entre la tripulació hi havia Christa McAuliffe, una professora seleccionada per impartir classes des de l’espai. L’objectiu era apropar la ciència i l’astronomia a les escoles i al gran públic. La missió també havia d’aprofitar el fet que coincidia amb l’aproximació del cometa Halley a la Terra per poder-lo observar des de l’espai.
La investigació posterior va revelar que la causa immediata del desastre havia estat el mal funcionament d’una junta tòrica de goma en un dels coets auxiliars. Les baixes temperatures del matí del llançament van comprometre la seva elasticitat. L’obertura d’una bretxa per on va sortir gas calent va malmetre estructuralment el sistema desencadenant la destrucció de l’aeronau.
L’accident del Challenger va sacsejar profundament la NASA i l’opinió pública. Els vols dels transbordadors es van suspendre durant gairebé tres anys, i el programa espacial tripulat va entrar en una fase de revisió profunda. A partir d’aquell moment, la seguretat i la gestió del risc van esdevenir eixos centrals de qualsevol missió, tot i que sempre cal recordar que l’exploració de l’espai és una empresa humana, ambiciosa i fràgil alhora, per tant plena de riscos.
