Una esportista lleidatana d’elit: “Les lesbianes som més lliures en l’esport femení, però queda molt per fer”
La jugadora, que demana preservar l’anonimat, denuncia que encara es mantenen discursos d’odi malgrat la sensació de falsa obertura social.
Celebració del Dia de l’Orgull LGTBI, el juny passat a Lleida. - GERARD HOYAS
Només volen practicar l’esport que els apassiona, com fan milions de persones arreu del món. Però els integrants del col·lectiu LGTBI+ pateixen insults, amenaces i agressions per part d’intolerants.
L’Eva, amb nom figurat, ja que demana que se li respecti l’anonimat, té 29 anys i juga en un equip lleidatà d’elit. “A l’equip no he sentit discriminació, tot i que en algun partit sí que he sentit comentaris sobre que alguna jugadora és lesbiana. Ho saben al meu cercle, ho he viscut amb transparència i m’he sentit avalada”.
Explica que “hi ha més prejudicis entre els nois, és una cosa que es veu. L’esport femení és una altra cosa, les dones ja patim altres discriminacions pel fet de ser dones, així que les esportistes lesbianes en aquest sentit som més lliures i no hi ha discriminació”.
Creu també que “s’avança molt poc, fa la sensació que la gent és més oberta però no, hi continua havent un discurs d’odi i es continuen escoltant barbaritats. Queda molt per fer”.
