Les xarxes, claus en la polarització juvenil, que ja comença a l’ESO

Politòlegs observen un augment de la polarització i un procés de dretanització dels joves, sobretot nois, que creix de forma pronunciada des del 2018. “Va ser l’any més fort de la quarta onada feminista, amb una explosió de dones compartint experiències de violència sexual que ha generat una reclamació de canvi en els comportaments masculins, causant malestar en molts nois que se senten acusats”, va explicar Maria Freixanet, politòloga de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. “L’extrema dreta ha polititzat aquest malestar, oferint una proposta d’identitat masculina que, segons ells, l’esquerra o el feminisme no permeten”, va afegir.

Freixanet va fer la ponència inicial del 26 Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, organitzat per la Generalitat, que es va celebrar ahir al campus de Cappont de la UdL. Allà va explicar que la pandèmia també ha tingut un gran impacte en la polarització. “El confinament i l’augment del temps davant les pantalles han exposat els joves a algoritmes que presenten contingut cada vegada més polaritzat, incloent la manosfera: youtubers o influencers que articulen un discurs de victimització masculina”, va indicar.

Els experts ja observen polarització des de quart d’ESO. “Els joves mostren una visió utilitarista de la democràcia; li donen suport si els serveix, però estan disposats a canviar-la si no atén els seus malestars”, va valorar Freixanet. “Tenen una perspectiva negativa del futur, la qual cosa els fa oberts a provar altres coses”, va afegir. Així mateix, va diferenciar que “els nois solen adoptar discursos masclistes sense que necessàriament reflecteixin les seues accions, mentre que elles estan profundament preocupades per la violència sexual”.

Precarietat

El periodista i analista de dades Roger Tugas va destacar que “els joves pateixen cada vegada més dificultats per accedir a l’habitatge o per obtenir una feina de qualitat, la qual cosa ajuda també a explicar aquest gir”. Així mateix, el politòleg i professor Toni Rodon va assenyalar que “entre un 25% i un 30% dels joves tenen aquestes actituds més reaccionàries, però això no vol dir que en el futur hagi de ser així”. La directora general de Joventut, Clara Quirante, va assenyalar que la polarització “no és un fenomen particular de la població jove, però condiciona el context en el qual es desenvolupen com a ciutadans de ple dret”.

Per revertir la situació, Freixanet va instar a augmentar la inversió educativa, “amb una coeducació que abordi temes des de la vida quotidiana dels alumnes”, així com establir límits per part dels adults en l’entorn digital i fomentar espais en què els joves puguin interactuar. “Som a temps de canviar les coses. La polarització està en un lloc molt discursiu encara, en el discurs de moda, però encara no estem en un terreny d’actituds profundes”, va valorar.

Protesta de tècniques

Desenes de tècniques en serveis públics de Joventut van alçar pancartes durant la jornada en protesta per la “falta d’estabilitat i finançament per a les polítiques de joventut, amb un pressupost insignificant del 0,03% del total, la qual cosa impedeix projectes a llarg termini”, van afirmar Íngrid Colilles i Carme Ferré, portaveus. “La llei és antiquada, no reconeix un perfil professional digne ni estableix ràtios ni condicions laborals adequades”, van lamentar.