SEGRE

JUSTÍCIA

Els jutjats lleidatans incorporaran set noves places i podrien sumar-ne vuit més el 2028

El TSJC anima els estudiants de Dret a fer oposicions davant del repte de retenir professionals a Catalunya

Albert Guilanyà i Mercè Caso, ahir a la seu judicial de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA

Albert Guilanyà i Mercè Caso, ahir a la seu judicial de Lleida. - JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ), Mercè Caso, i el de l’Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, van presentar ahir, durant la reunió de la comissió permanent de la sala de govern del TSJC, l’assignació de les 91 noves places aprovades per a Catalunya, que s’executaran entre el desembre d’aquest any i el juny del 2027. Així, Lleida comptarà amb set noves places: 1 per a la secció segona de l’Audiència amb especialització en mercantil; tres per a la secció civil de tribunal d’instància de Lleida així com una per a la instrucció i una per a social, també per al tribunal d’instància de Lleida; i una plaça més per a la secció civil i d’instrucció del Tribunal d’Instància de Cervera.

A la segona ampliació, amb 95 noves places per a tot Catalunya, segons la proposta al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que entrarien en funcionament el 2028, se’n contempla una per a Balaguer, una altra per a Cervera, una altra per a Tremp (que passarà a comptar amb dos jutges que podrien substituir-se entre ells) i cinc per a Lleida (civil, instrucció, social, mercantil i penal). Segons Guilanyà, d’aquesta forma Lleida se situaria “en una mitjana de jutge o jutgessa per habitant molt similar a la mitjana europea, passant d’un per cada 10.000 a un per cada poc més de 8.000”.

En aquest sentit, Caso va animar els estudiants de Dret de Catalunya a fer oposicions a la carrera judicial. “És un bon moment per fer-ho”, va afirmar, i va afegir que “és un horitzó d’esperança” per donar agilitat a la justícia.

La presidenta va defensar que l’ampliació de la planta judicial representa una oportunitat per als futurs graduats, però va advertir que també s’haurà d’aconseguir que aquestes places estiguin cobertes amb professionals disposats a quedar-se a Catalunya.

Així, també va fer una crida als advocats perquè valorin l’accés a la carrera judicial pel quart torn. Va reivindicar que és una professió de “servei públic” i que cal comptar amb més jutges i jutgesses, però també més lletrats de la justícia, fiscals i funcionaris, davant de l’elevat nombre d’assumptes judicials. El TSJC treballa per millorar les condicions laborals i econòmiques, amb contactes amb el departament de Justícia i el ministeri.

“Com més jutges es quedin, més fàcil serà l’ús del català”

■ Sobre si una major presència de jutges formats a Catalunya podria afavorir l’ús del català en els tribunals, la presidenta del TSJC va considerar que “com més es quedin a Catalunya, més fàcil serà que l’ús del català flueixi de manera molt més natural”. Caso va assenyalar que el domini de la llengua en facilita l’ús en els procediments i evita alguns dels “obstacles” vinculats a la necessitat de recórrer a intèrprets i traductors. El 2025, les sentències escrites en català a les comarques lleidatanes no van arribar al 8%, com va publicar SEGRE.
tracking