Israel trenca la treva a Gaza i els seus atacs causen centenars de morts

El Govern d’Israel va reprendre a la matinada d’aquest dimarts la guerra a Gaza amb l’atac més gran des de l’inici de la treva fa dos mesos i que suposa la ruptura de facto de l’alto el foc, que va tenir lloc en diversos punts de l’enclavament i ha causat almenys 244 morts. Passades les dos de la matinada hora local, l’oficina del primer ministre, Benjamín Netanyahu, va informar que havia ordenat a l’Exèrcit actuar "enèrgicament contra l’organització terrorista Hamàs a la Franja de Gaza".

L’oficina de Netanyahu va justificar l’atac a la "reiterada negativa" de Hamàs d’alliberar els ostatges que segueixen en el seu poder i que rebutgés les propostes dels Estats Units d’estendre la primera fase, en lloc de passar a la segona i acabar la guerra, com estava pactat inicialment. Un quart d’hora després, en un altre comunicat, l’Exèrcit va afirmar que estaven duent a terme "amplis atacs contra objectius terroristes pertanyents a l’organització terrorista Hamàs a la Franja de Gaza".

Els bombardejos, dirigits a nombrosos punts de l’enclavament, van impactar, entre d’altres, escoles que allotjaven refugiats i zones humanitàries, causant víctimes a Jan Yunis, al sud de Gaza; així com en Nuseirat i Al-Bureij, al centre; i a Jabalia i Ciutat de Gaza, al nord, segons les informacions i imatges reportades per mitjans palestins. La xifra de morts, d’acord amb la informació d’aquests mitjans citant el Govern de Gaza, superen els 244, que inclouen nadons, nens i dones.

El cos de Defensa Civil de l’enclavament va indicar que els seus treballadors tenien dificultats per operar al sector, a causa que múltiples punts van ser atacats simultàniament. Coincidint amb l’operació, l’Exèrcit israelià va anunciar un canvi en les mesures de seguretat a les zones frontereres israelianes properes a la Franja de Gaza, passant de "completa activitat" a "activitat limitada", la qual cosa implica les suspensió d’activitats escolars.

Cop a la negociació

Una vegada iniciat l’atac, el grup islamista Hamàs va acusar Netanyahu de "torpedinar" l’acord per al cessament el foc i l’alliberament d’ostatges, la segona fase dels quals es trobava en procés de negociació després de 58 dies de treva, i va advertir que posa en perill als segrestats. "Netanyahu i el seu govern extremista estan prenent la decisió de revocar l’acord d’alto el foc, exposant els presoners a Gaza a un destí desconegut", va escriure el grup islamista en un comunicat publicat en xarxes socials. Hamàs va assenyalar Netanyahu de ser "plenament responsable de les repercussions de la traïdora agressió sobre Gaza, sobre els civils indefensos."

L’exministre de seguretat nacional israeliana i líder del partit d’extrema dreta Poder Jueu, Itamar Ben Gvir -que va abandonar el govern de coalició en protesta per la firma de la treva-, va expressar el seu suport a la decisió del govern de tornar a la guerra en Gaza. "Aquest és el pas correcte, moral, ètic i més justificat, per destruir l’organització terrorista Hamàs i tornar als nostres ostatges," va dir en un missatge a la xarxa X.

L’atac es produeix després que el govern israelià confirmés que un equip negociador havia tornat d’Egipte poc després de viatjar a aquest país per continuar amb les negociacions de l’alto el foc. "La delegació està preparada per partir per a més negociacions una vegada que hi hagi més actualitzacions dels països mediadors", va dir dilluns el portaveu de l’oficina del primer ministre per a mitjans estrangers, David Mencer. Després dels atacs, la Casa Blanca va afirmar que Israel el va consultar abans de reprendre’ls.

Pressió als carrers d’Israel

Això passa mentre desenes de persones realitzen des de fa més d’una setmana una acampada a Tel Aviv, davant l’entrada principal de la Kirya –seu de l’Exèrcit i del Ministeri de Defensa– per exigir al govern que avanci en la segona fase de l’acord amb Hamàs per a l’alliberament dels segrestats que romanen a Gaza des del 7 d’octubre de 2023. A més, just aquest dimarts, organitzacions civils i militars van convocar protestes a Jerusalem i Tel Aviv contra la decisió de Netanyahu d’acomiadar el director del servei d’intel·ligència interior (Shin Bet), Ronen Bar, la qual cosa va suscitar les crítiques de l’oposició i de la fiscal general de l’Estat, Gali Baharav-Miara, qui va advertir de la seua il·legalitat i del conflicte d’interessos que pot suposar.

La votació de l’Executiu per destituir Bar estava prevista per a aquest dimecres, però mitjans israelians van informar aquest dilluns nit que se celebraria finalment avui, sense que de moment se sàpiga si això passarà ja que, com adverteixen mitjans israelians, els atacs en Gaza es coordinen entre l’Exèrcit i el Sin Bet. El Shin Bet investiga en aquests moments -després que la fiscal general ho ordenés- diversos exassessors i portaveus de l’Oficina de Netanyahu per l’escàndol del 'Catargate', que els escatxiga amb suposats vincles financers amb aquest país del Golf. D’acord amb mitjans israelians, la defensa del primer ministre va sol·licitar la suspensió de l’audiència prevista per a aquest dimarts en els casos de corrupció que enfronta.