PRÒXIM
Trump fa fora la fiscal general i obliga el cap de l’exèrcit a anar-se’n en plena crisi de suports
Todd Blanche, advocat del magnat en alguns dels seus processos penals, relleva Pam Bondi. Les forces armades es queden sense el seu primer comandament quan el president anuncia atacs més intensos a l’Iran

Míssils al costat de casa. Les forces israelianes van confirmar ahir una nova onada d’atacs de l’Iran que va provocar danys en diversos punts del centre del país, tot i que no es van registrar víctimes mortals ni ferits. Mentrestant, les famílies comencen a habituar-se a la situació de guerra. - EUROPA PRESS
El president dels EUA, Donald Trump, ha cessat la fiscal general, Pam Bondi, que considera responsable de la crisi política oberta amb la publicació dels arxius del pedòfil i proxeneta Jeffrey Epstein, i ha forçat la renúncia del general Randy A. George com a cap d’Estat Major de l’Exèrcit nord-americà, mentre prepara el relleu de la directora d’Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard; tot això quan fa menys d’un mes del cessament de la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, i en ple procés de deteriorament de la popularitat del magnat, que ahir va proposar augmentar un 40% el pressupost militar, fins a 1,5 bilions de dòlars, a base de retallades socials.
Bondi serà reemplaçada de manera interina pel fiscal adjunt Todd Blanche, advocat de Trump en diversos processos penals.
El cessament de Bondi no va causar gaire sorpresa, ja que la seua figura es trobava a la corda fluixa pel fort rebuig que va generar entre les bases trumpistes la seua gestió dels arxius del pederasta. Bondi va alimentar les teories de la conspiració a l’arribar al càrrec, a l’afirmar que tenia sobre el seu escriptori la suposada llista de clients d’Epstein. Poc després, el Departament de Justícia va negar l’existència de l’esmentada llista, mentre la fiscal general mantenia una erràtica gestió del cas i intentava desvincular Trump d’aquesta documentació.
El president va acabar de perdre la paciència amb els revessos judicials a la Fiscalia en els seus intents per imputar rivals del mandatari, com el president de la Reserva Federal Jerome Powell. Segons diversos mitjans de Washington, Bondi va suplicar a Trump en una tensa reunió a la Casa Blanca que no la destituís, però no va aconseguir fer-lo canviar d’idea.
Paral·lelament, el Pentàgon va confirmar dijous la retirada immediata de Randy A. George com a cap d’Estat Major de l’exèrcit nord-americà.
“El general Randy A. George es jubilarà del seu càrrec com a 41è cap d’Estat Major de l’Exèrcit amb efecte immediat. El Departament de Guerra agraeix al general George les seues dècades de servei a la nostra nació”, va dir el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell. “Li desitgem el millor en la seua jubilació”, ha assenyalat en xarxes socials el també assessor principal del secretari de Defensa, Pete Hegseth.
L’anunci va arribar unes hores després que la CBS apuntés que Hegseth havia demanat la seua renúncia i jubilació “immediata”. Entre aquesta notícia i la del cessament, Hegseth va anunciar a les seues xarxes socials que ordenarà als comandants d’instal·lacions militars del país “acceptar les sol·licituds de protecció personal” dels seus uniformats per “portar una arma de foc de propietat privada, partint de la presumpció que és necessària per a la seua protecció personal”. Això apunta a una previsió que els militars puguin ser objecte d’atacs en territori nord-americà.
Per la seua part, Trump va assegurar dimecres que els EUA colpejaran l’Iran d’una manera “extremament forta” en les properes setmanes. “Els tornarem a l’edat de pedra, que és on pertanyen”, va dir en un discurs la nació. També va afirmar que els seus objectius a l’Iran estan gairebé assolits, i que “les negociacions segueixen”.
La Guàrdia Revolucionària abat dos caces dels EUA
La Guàrdia Revolucionària de l’Iran assegura que ahir va aconseguir abatre dos caces F35 dels Estats Units després que aquests ataquessin el centre del país, una fita que fins ara no s’havia produït en la guerra del Golf desencadenada amb l’atac d’Israel i els EUA al país persa. Després d’abatre el primer avió, l’exèrcit nord-americà va posar en marxa una operació de recerca i rescat per localitzar els dos pilots de l’aeronau, un dels quals va ser rescatat amb vida tot i que ferit. La recerca del segon pilot, que segons la televisió iraniana va aconseguir ejectar-se de l’aparell, continuava oberta al tancament d’aquesta edició, tant pels atacants per rescatar-lo com pels atacats per arrestar-lo. A mitja tarda, la Guàrdia Revolucionària va assegurar que havia aconseguit abatre un segon caça F35 dels Estats Units. Per la seua part, els EUA van confirmar l’aterratge d’emergència d’un dels seus F35 en una base al Pròxim Orient després d’“una missió de combat” a l’Iran. Les autoritats nord-americanes afirmen que l’aeronau va aterrar amb èxit i les iranianes que l’avió havia estat “abatut” i presentava “greus danys”. Els incidents són simultanis a una negociació d’alto el foc.
Les autonomies aproven ajuts per valor de 2.420 milions d’euros
Les comunitats autònomes han posat en marxa mesures d’ajuda davant de la guerra desencadenada per l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran, que van des dels crèdits al suport directe al camp o la pesca, descomptes en el combustible o alleujament de càrregues fiscals, totes les quals ascendeixen a 2.420 milions d’euros.El Govern de Pedro Sánchez va anunciar la setmana passada ajuts a causa de la guerra de l’Iran valorats en 5.000 milions d’euros. Entre els executius autonòmics destaca el País Basc, amb més de 1.000 milions d’euros, i després Catalunya i el País Valencià, amb 400 milions d’euros cada una. Aragó, on la situació després dels recents comicis és similar a la d’Extremadura, tampoc no han aprovat mesures, malgrat que l’executiu n’ha anunciat algunes, per exemple de tipus fiscal.
Cimera virtual de 35 governs sobre Ormuz
La ministra britànica d’Exteriors, Yvette Cooper, va presidir dijous una reunió virtual amb trenta-cinc països per analitzar mesures que permetin reobrir l’estret d’Ormuz, controlat per Teheran, una vegada acabi la guerra iniciada el 28 de febrer pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquests estats, entre els quals no es troba Espanya, han començat a debatre un pla viable per garantir l’obertura de l’estret, que connecta el golf Pèrsic amb l’oceà Índic, “quan les circumstàncies ho permetin”, malgrat que van admetre que “no serà fàcil”.